堤中納言物語 -16-
TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI
HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU
Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14.
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.
四
ほど〳〵の懸想
EN L'AMOR SEGONS S'ESCAU
かくといふほどに年も返りにけり。君の御方に若くて候ふ男、好ましきにやあらむ、定めたる所もなくて、この童にいふ、
あらむ、定めたる所もなくて、この童にいふ、
「その通ふらむ所は何處(いづく)ぞ。さりぬべからむや。」
といへば、
「八條の宮になむ。知りたる者候ふめれども、殊に若人數多候ふまじ。唯、『中將・侍從の君などいふなむ、容貌も好げなり。』と聞き侍る。」
といふ。
「さらば、そのしるべして傳へさせてよ。」
とて、文とらすれば、
「儚なの御(おん)懸想かな。」
と言ひて、持て往きて取らすれば、
「あやしの事や。」
と言ひて、もて上りて、
「しか〴〵の人。」
とて見す。手も清げなり。
柳につけて、
「したにのみ思ひ亂るゝ青柳のかたよる風はほのめかさずや
知らずはいかに。」
とある。
「御返り事なからむは、いとふるめかしからむか。今やうは、なかなか初めのをぞし給ふなる。」
などぞ笑ひてもどかす。少し今めかしき人にや、
一筋に思ひもよらぬ青柳は風につけつゝさぞ亂るらむ
今やうの手の、かどあるに書き亂りたれば、「をかし。」と思ふにや、守りて居たるを、君見給ひて、後より俄に奪(ば)ひ取り給ひつる。
「誰がぞ。」
と思すあたりなれば、目とまりて見給ふ。と摘み捻り、問ひ給へり。
「しか〴〵の人の許になむ。等閑にや侍る。」
と聞ゆ
。「我もいかで、然るべからむ便りもがな。」と思すあたりなれば、目とまりて見給ふ。
「同じくは、懇に言ひ趣けよ。物の便りにもせむ。」
など宣ふ。童を召して、有樣を委しく問はせ給ふ。ありの儘に、心細げなる有樣を語らひ聞ゆれば、「あはれ故宮のおはせましかば。」さるべき折はまうでつゝ見しにも、萬思ひ合せられ給ひて、
「尋常(よのつね)に。」
など獨言(ひとりご)たれ給ふ。我が御うへも儚なく思ひ續けられ給ふ。いとゞ世もあぢきなく覺え給へど、又「如何なる心の亂れにかあらむ。」とのみ、常に催し給ひつゝ、歌など詠みて問はせ給ふべし。「いかで言ひつきし。」など思しけるとかや。
Mentre passava açò un nou any havia arribat.
Un jove que era al servei de la casa del tinent coronel, delerós potser de tenir relacions amoroses, i com encara no havia pres muller, li digué al noi :
– Aquella casa que sembla que visites, on és? Serà un lloc adient, no?
– El palau del príncep és al districte vuitè. Tot i que conec una persona que hi treballa, no hi ha massa dones joves allà. De les úniques que ho sento dir que són precioses són les dames Chôjô i Jiyû.
– Si és així, fes que la persona que hi coneixes passi açò-
I li'n donà una lletra.
– Poques esperances per a vostre afecte.
La prengué i la hi lliurà.
– És un afer estrany.
Li digué la noia quan rebé la lletra. La portà a les cambres de la mestressa , i l'ensenyà tot dient de qui era. L'escriptura era molt clara i lligat a un branquilló de salze un poema :
Secrets pensaments
enredats com el salze
vinclat per l’oreig
tal volta no mostraran
allò que sento per vós?
“Com no ho sabeu”? (5)
– Seria molt antiquat no contestar. Avui s'ha de fer quelcom amb la primera lletra.
Llurs rialles la provocaren. Una mica sí en sabia de les coses d'ara, i féu :
Pensaments torçats
fils dispersos del salze
sense trobar-se
i arreplegats pel vent
embolicats hi resten.
Era escrit de manera actual i amb bona mà. El jove ho trobà agradós, i mentre s'ho mirava el tinent coronel ho observà i de sobte des del darrera li ho arrabassà.
– De qui és? - preguntà tot grapejant-la.
– És d'aquella persona a qui escriví. És segurament una facècia.
El tinent coronel pensà que d'una manera o altra allò ho desitjaria per a ell mateix, i s'ho mirà amb tota cura.
– Si li escrius, digues-li alguna cosa bona de mi. Jo ho aprofitaria.
Cridà al noi i li preguntà all detall de la situació allà. Quan descrigué la vida tan solitària que menaven pensà “Que n'és de trist! Si el príncep fos viu.....” i se li acudí com eren les coses quan ell els visitava constantment i murmurejà :
– .....en un món normal .....” (6)
I no deixà de pensar en son efímera existència. Tot i que el món li era més feixuc, alhora pensà que de tota manera enderiat a tot hora amb els trastorns del cor, hauria d'haver escrit poemes i visitar-la.
Es diu que es preguntava perquè hi havia festejat.
- - - - - -
5 - (387 – 28) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第十二
戀二) : しるや君しらずばいかにつらからむわがかく計思ふ心を.
6 – (388 – 09) – Referència al poema no. 98 del Kokinwakashû (古今和歌集) : 花のごと世のつねならばすぐしてし昔は又もかへりきなまし .
o0o
