徒然草 – 16 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-16- - - - 神樂こそなまめかしく面白けれ。大かた（原文「大かに」）物の音には笛篳篥〔笛に似て竪に吹く雅樂の樂器〕、常に聞きたきは琵琶和琴〔やまと琴とも云ふ。六絃の琴〕。 - - - Les dances “Kagura” (35) són encisadores i apassionants. En general, em plau el so de la flauta i de l’octaví que les acompanyen. De sòlit, el “biwa” (36) i el “wagon” (37). - - - - - - - - - 35 – (41 – 01) Kagura (神楽). Dances sobre un text cantat per cor i instruments. Originalment eren interpretades als santuaris Shinto (神道), la religió estrictament japonesa i, per tant, lligada a la cort imperial. - - - 36 – (41 – 02) Biwa (琵琶) : Instrument de corda semblant a l’arpa occidental però que es toca horizontalment.- - - 37 – (41 – 03) Wagon (和琴) : instrument de corda semblant a una cítara. - - - o0o

徒然草 – 15 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - - - -15- - - -

いづくにもあれ、暫し旅立ちたるこそ、目さむる心地すれ。そのわたり、こゝかしこ見ありき、田舍びたる所、山里などは、いと目馴れぬことのみぞ多かる。都へたよりもとめて文やる。「その事かの事、便宜（びんぎ）にわするな。」などいひやるこそをかしけれ。さやうの所にてこそ、萬に心づかひせらるれ。持てる調度まで、よきはよく、能ある人も、かたちよき人も、常よりはをかしとこそ見ゆれ。寺社（てらやしろ）などに忍びてこもりたるもをかし。- - - - Quan anem de viatge, sigui a on sigui, tenim la sensació de com si ens despertéssim. Mentre tot caminant miren ací i allà els paisatges del camp i els poblets de muntanya i tot ens sembla insòlit. I que n’és de divertit quan aprofitem l’avinentesa per a enviar una lletra a la capital tot dient : - Aprofiteu-ho i feu açò i allò! En llocs així, un té en compte moltes coses. Fins i tot les pertinences que un té en aquells moments, si són bones un les trobarà millor encara. Aquells que tenen talent o són xamosos ens ho semblaran més de l’habitual. És també admirable recloure’s en un temple o en un santuari. - - - - o0o ‘’

徒然草 – 14 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -14- - - -

和歌こそなほをかしきものなれ。あやしの賤（しづ）山がつの所作（しわざ）も、いひ出づれば面白く、恐ろしき猪も、臥猪の床〔猪は枯草を集めて寢床とする事が傳へられる〕といへばやさしくなりぬ。この頃の歌は、一ふしをかしく言ひかなへたりと見ゆるはあれど、古き歌どものやうに、いかにぞや、言葉の外に哀れにけしき覺ゆるはなし。貫之が、「絲による物ならなくに。」〔絲によるものならなくに別路の心細くもおもほゆるかな（古今集）〕といへるは、古今集の中（うち）の歌屑とかやいひ傳へたれど、今の世の人の詠みぬべきことがらとは見えず。その世の歌には、すがたことば、この類（たぐひ）のみ多し。この歌に限りて、かくいひ立てられたるも知りがたし。源氏物語には、「ものとはなしに。」〔總角の卷に前の歌をかく改めて出してある。〕とぞ書ける。新古今には、「のこる松さへ峯にさびしき。」〔冬の來て山もあらはに木の葉ふり殘る松さへ峯にさびしき。祝部成仲の歌〕といへる歌をぞいふなるは、誠に少しくだけたるすがたにもや見ゆらむ。されどこの歌も、衆議判（すぎはん）の時、よろしきよし沙汰ありて、後にもことさらに感じおほせ下されけるよし、家長〔源家長、時長の子〕が日記には書けり。歌の道のみいにしへに變らぬなどいふ事もあれど、いさや〔さあどうだかと打消す意〕、今もよみあへる、同じことば歌枕も、むかしの人のよめるは、更におなじものにあらず。やすくすなほにして、すがたも清げに、あはれも深く見ゆ、梁塵秘抄〔後白河帝の御編著、主として今樣を集めたもの〕の郢曲（えいきょく）〔當時のうたひ物の總稱〕のことばこそ、またあはれなる事はおほかめれ。むかしの人は、いかにいひ捨てたる言種（ことぐさ）も、皆いみじく聞ゆるにや。- - - - - El “waka” (28) és també magnífic. Les tasques dels més humils, com aquells que viuen a la muntanya, son esplèndides quan narrades en un “waka”, i fins i tot el salvatgí senglar esdevé gentil quan, com es diu, “...el jaç on jeu el senglar...” (29). Hi ha també avui poemes que ofereixen versos interessants, emperò, no sé perquè no s’hi troba l’emoció més enllà dels mots que té la poesia antiga. El poema de Tsurayuki (30) que comença “Tot i no essent una torçada de fils.....” que és al Kokinwakashû, se’l considera com fullaraca, emperò, cap poeta d’ara no té pas aquest estil. Els poemes d’aquell temps tenien molta semblança de forma i d’expressió. Em costa creure per què aquest poema fou tan mal considerat. En el Genji Monogatari (31) el segon vers és així “....mono to wa nashi ni....” (32). El poema que en el Shinkokinwakashû acaba amb “....inclús els pins que resten són ben entristits al cim.” també ha estat mal considerat i, certament, sembla una mica irregular.Tanmateix, quan fou presentat en un concurs fou molt ben rebut, i àdhuc després, l’emperador en fou commogut, segons ens explica Ienaga (33) en son diari. Es diu que l’estil de la poesia és un fet que no ha canviat des de l’antigor, emperò, no sé fins a quin punt és del cert. Les expressions i els temes són també els mateixos del nostre temps, tot i que la manera d’escriure ja no és pas la mateixa. Eren poemes senzills, sens afectació, de formes pures, amb una emoció pregona. En el llenguatge de les balades de Ryôjin Hishô (34) hi ha també molta emoció. Per què, doncs, les expressions més vulgars dels homes d’antany ens són totes esplèndides? - - - - - - - - - - - 28 – (37 – 01) Waka (和歌), literalment “poema japonès”, i també “Yamato uta”, on Yamato significa Japó. És el poema clàssic per excel·lència de la poesia japonesa. Té l’estructura mètrica de 5-7-5-7-7. - - - - - - 29 – (37 – 02) Referència al Yakumomishô (八雲御抄), “Tractat diví sobre els vuit núvols”. Obra de l’emperador Juntoku (順徳天皇, 1197 – 1242).- - - - - - 30 – (37 – 05) Referència al poema no. 415 del volum no. 09 del Kokinwakashû (古今和歌集). Autor : Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872 – 945): 糸によるものならなくにわかれ路の心ぼそくもおもほゆるかな.- - - - - - 31 – 37 – 11) Referència al Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 41 : Agemaki (総角), de Murasaki Shikibu (紫 式部, 973/978 – 1014/1031).- - - - - - 32 – (37 – 13) Referència al poema no. 565 del volum no. 6 del Shinkokinwakashû (新古今集) : 冬のきて山もあらはに木のはふりのこる松さへ峰にさびしき. - - - - - - Autor : Haburibe no Narishige / Narimochi (祝部成茂, 1180－1254). - - - - - - 33 – (38 – 19) Referència al diari de Minamoto no Ienaga (源家長, 1170 - 1234).- - - - - - 34 – (38 – 23) Referència a l’antologia de balades dita Ryôjin Hishô (梁塵秘抄), recull fet per l’emperador retirat Goshirakawa (後白河上皇, 1127-1193).- - - - - - o0o

徒然草 – 13 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -13- - - -

ひとり燈火のもとに文をひろげて、見ぬ世の人を友とするこそ、こよなう慰むわざなれ。文は文選〔支那梁武帝の子昭明太子の編した詩文集、三十卷〕のあはれなる卷々、白氏文集〔唐白樂天の詩文集〕、老子（らうじ）のことば、南華の篇〔莊周の著はしたる書名、所謂莊子〕。この國の博士どもの書けるものも、いにしへのは、あはれなる事多かり。-- - - - - - Res no dóna més conhort que obrir un llibre sota un llum i fer amistat amb gent desconeguda d’antany. De llibres, els esplèndids volums del Wen Xuan (24), l’antologia de Hakushi (25), les paraules de Laozi (26) i els capítols de Zhuangzi (27), i també d’entre els llibres dels savis d’aquest país n’hi ha molts de l’antigor que són extraordinaris. - - - - - - - - - - - 24 – (36 – 02) Wen Xuan (文選). Una de les primeres antologies de poesia xinesa. Les obres seleccionades van ser considerades les millors des de les dinasties Qin (秦朝, 221-206 a.e.c) i Han (漢朝, 206-220 d.e.c. ) fins l’any 500 d.e.c. Es va preparar l’any 520 durant la dinastia Liang (梁朝, 502-587). El fill gran de l’emperador Wu de Liang (梁武帝, 464–549) i un grup de literats van fer-ne la compilació. - - - - 25 – (36 – 03) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集,: L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - 26 – (36 – 04) Tot i ser una figura llegendària se’l relaciona amb el segle 6 a.e.c., i contemporani de Confuci (孔子, 551 – 479). Laozi (老子) en la transcripció fonètica moderna xinesa. - - - 27 – (36 – 05) Textos de Zhuangzi (莊子, 369? – 286? a.e.c.) en l’actual transcripció fonètica xinesa. o0o

徒然草 – 12 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. . . . . . -12- . . . . .

同じ心ならむ人と、しめやかに物語して、をかしき事も世のはかなき事〔世間のつまらぬ些事〕も、うらなく〔腹藏なく〕いひ慰まむこそ嬉しかるべきに、さる人あるまじければ、つゆ違はざらむと〔少しでも調子の合はぬ事がないやうにと〕向ひ居たらむは、ひとりある心地やせむ。互にいはむほどのことをば、げにと聞くかひあるものから、いさゝか違ふ所もあらむ人こそ、「我は然（さ）やは思ふ。」など爭ひにくみ、「さるからさぞ〔さうだからさうだ〕。」ともうち語らはば、つれ＼〃／慰まめと思へど、げには少しかこつかたも、我とひとしからざらむ人は、大かたのよしなしごといはむ程こそあらめ、まめやかの心の友には遙かにへだたる所のありぬべきぞわびしきや。 - - - - - - Seria plaent poder conversar amb assossec i tota planor amb algú de cor semblant de coses delitoses i de les foteses del món. Emperò, sé que és molt difícil haver una aital persona, i si sóc amb algú amb el qual tinc diferent opinió i no puc mostrar mon desacord un llavors es troba molt sol. Si quan un conversa amb algú que diu que és en concordança amb allò de què es parla, mes no en alguns petits punts i un ho discuteix tot expressant-ho, és un gran consol en hores desvagades. De fet, emperò, si hi ha qualque menuda discrepància amb nós i s’acaba potser parlant de nicieses, hi ha, emperò, massa distància perquè ens sigui un amic de cor, i és, certament, mol trist! o0o

徒然草 – 11 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -11-

神無月（かみなづき）〔十月〕の頃、栗栖野〔山城國宇治郡醍醐附近〕といふ所を過ぎて、ある山里に尋ね入る事侍りしに、遙かなる苔の細道をふみわけて、心細く住みなしたる庵あり。木の葉にうづもるゝ筧の雫ならでは、つゆおとなふものなし〔筧の雫の露と少しもの意をかけた〕。閼伽棚〔閼伽は梵語、水の義、佛に手向ける水を供へる器を置く棚〕に、菊紅葉など折りちらしたる、さすがに住む人のあればなるべし。かくても在られけるよと、あはれに見る程に、かなたの庭に、大きなる柑子の木の、枝もたわゝになりたるが、まはりを嚴しく圍ひたりしこそ、少しことさめ〔興醒め〕て、この木なからましかばと覺えしか。- - - - - - Pels volts de la desena lluna (23) era per un indret de Kurusuno per a visitar un poble de muntanya. Travessí una sendera colgada de molsa fins a arribar a una solitària cabana. Només es sentia el degoteig d’una canonada sota les fulles caigudes dels arbres. Fulles de crisantems i d’aurons jeien escampades sobre la lleixa de les ofrenes, senyal de què allà hi vivia algú. Mirí commogut pel voltant. En el jardí hi havia un gros mandariner amb les branques penjant, envoltat per una ferma tanca, i una mica decebut pensí que tan de bo l’arbre no hi fos. - - - - - - - - - - 23 – (33 - 01 ) Kaminazuki (神無月) significa literalment : el mes sense déus. És la desena lluna de l’antic calendari japonès. Era quan els déus anaven a Izumo (出雲), el lloc dels ancestres. També té el significar de “mes del tast dels déus”, és a dir, quan els déus tastaven les ofrenes de l’arròs collit durant la novena lluna. o0o

徒然草 – 10 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -10-

家居のつき＼〃／しく〔似あはしく〕あらまほしきこそ、假の宿りとは思へど、興あるものなれ。よき人の長閑に住みなしたる所は、さし入りたる月の色も、一際しみ＼〃／と見ゆるぞかし。今めかしくきらゝかならねど、木立ものふりて、わざとならぬ庭の草も心ある樣に、簀子〔縁側〕透垣〔竹をすかして編んだ垣〕のたよりをかしく〔作り工合に趣あつて〕、うちある調度も、むかし覺えてやすらかなるこそ、心にくしと見ゆれ。多くの工匠（たくみ）の、心を盡して磨きたて、唐の日本（やまと）の、珍しくえならぬ調度ども竝べおき、前栽〔庭〕の草木まで、心のまゝならず作りなせるは、見る目も苦しく、いとわびし。さてもやは存（ながら）へ住むべき、また時の間の煙ともなりなむとぞ、うち見るよりも思はるゝ。大かたは、家居にこそ事ざまは推しはからるれ。後徳大寺の大臣〔藤原實定。公能の子〕の、寢殿〔貴族の邸宅の中心にして主人の住む建物〕に鳶ゐさせじとて繩を張られたりけるを、西行が見て、「鳶の居たらむ何かは苦しかるべき。この殿の御心さばかりにこそ。」とて、その後は參らざりけると聞き侍るに、綾小路の宮〔龜山帝の皇子、性惠法親王〕のおはします小坂殿の棟に、いつぞや繩を引かれたりしかば、彼のためし思ひ出でられ侍りしに、「まことや、烏のむれゐて池の蛙をとりければ、御覽じ悲しませ給ひてなむ。」と人の語りしこそ、さてはいみじくこそとおぼえしか。後徳大寺にも、いかなるゆゑか侍りけむ。 ---------------------------- Una casa, tot i ésser un habitatge temporal, un la desitja adient i agradable. El lloc on una persona de bon gust hi viu assossegat àdhuc la llum de la lluna que hi penetra és més intensa. No té perquè ésser d’estil nou ni esplendorosa, emperò, una arbreda d’antigor i un jardí amb plantes que creixin a llur grat, una tanca de canyís feta de manera escaient, qualques estris vells i d’usatge escampats arreu que mostrin bon gust. Una casa que molts artesans han polit amb tota cura, tot i que s’hi hagin agençat de manera exquisida mobles esplèndids de la Xina i de Yamato, si les plantes i herbes del jardí s’han arranjat de manera gens natural, és de malveure i depriment. S’hi podria viure molt de temps? Tot i només veure-la és pensaria que d’un moment a l’altre esdevindria fum. Sens dubte, per la casa on es viu es pot conèixer el cor d’una persona. El ministre Go-Tokudaiji (20) féu estendre una corda a la teulada de ca seva perquè els milans no s’hi posessin. Quan Saigyô (21) ho veié féu : - Quin mal fan els milans? Així es coneix el cor de qui viu en aquest palau! I he sentit dir que Saigyô no el tornà a visitar mai més. Açò m’ho féu recordar quan no fa massa temps visití el palau de Kosaka on hi viu el príncep Ayanokôji (22) i que havia estès una corda a sa teulada. Algú m’explicà que, de fet, s’hi havia posat perquè el príncep no podia veure com bandades de corbs s’hi posaven per a llançar-se sobre les granotes de l’estany. Allò m’impressionà molt, i em féu pensar per quina raó ho havia fet també Tokudaiji. - - - - - 20 – (31 – 10) Go-Tokudaiji no Otodo (後徳大寺の大臣, era Fujiwara no Sanesada (藤原實定, 1139-1191). També conegut com a Tokudaiji Sanesada (徳大寺実定). 21 – (31 – 11) Saigyô (西行, 1118-1190), un dels grans poetes de la literatura japonesa. Aquest comentari és al capítol no. 15 del Kokon Chomonshû (古今著聞集) : Recull d’històries escrites i escoltades en temps d’abans i d’ara). Obra del segle XIII. 22 – (32 – 13) Príncep Ayanokôji (綾小路の宮, ¿-?), fill de l’emperador Kameyama (亀山天皇, 1249-1305). o0o