MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -63-

軽の池の浦廻行き廻る鴨すらに玉藻の上にひとり寝なくに

かるのいけの,うらみゆきみる,かもすらに,たまものうへに,ひとりねなくに

Ni els ànecs salvatges que volten per l'estany de Karu no dormen sols sobre les algues.

Poema no. 390

Autor : Princesa Ki (紀皇女, ?-¿)
Filla de l'emperador Temmu (天武天皇, 631-686) i germana petita del príncep Hozumi (穂積皇子, ?-715).　

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -91-

玉の緒よ絶えなば絶えねながらへば忍ぶることの弱りもぞする [89]
tama no o yo-taenaba taene-nagaraeba-shinoburu koto no-yowari mo zo suru

Si el fil de la vida se m´ha de rompre que ho faci ara! Altrament no podré amagar el meu amor.

Tema : 百首哥の中に忍恋を
Sobre l´amor ocult, d´una sèrie de 100 poemes.

SHINKOKINSHÛ no. 1034 . Amor. 新古今集 / 恋

Autor : Shokushi Naishinnô / La princesa Shokushi (式子内親王, ¿ – 1201)

Sacerdotessa del santuari de Kamo, el centre de la vida cultural de la cort imperial.
Una de les figures més importants del seu temps, no només pel nombre impressionant dels seus poemes, uns 388, sinó també per la passió intensa i la particular bellesa dels seus versos.

NTCJ 15

朝長
Tomonaga

Obra d'autoria incerta.
Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-) l'esmenta en els seus escrits sobre cant i dansa “Kabuzuinôki"(歌舞髄脳記) sota el títol de “Taibu no shin no Tomonaga” (大夫進朝長), però no és clar que sigui del seu pinzell.

Argument :

Un monjo arriba a un hostal d'Ôhara, a la província de Mino. Vol veure la tomba de Minamoto no Tomonaga, un familiar seu que va morir en aquell lloc. Es presenta a la mestressa i li demana que li ensenyi el lloc on va ser enterrat. La dona l'acompanya al lloc i li explica la tràgica fi del jovencell, como va preferir la mort abans de caure en mans dels enemics que pul·lulaven pels camins perseguint-los, ja que no podia continuar perquè una fletxa li havia destrossar el genoll i “no volia morir com un gos a la vora del camí”. El monjo prepara unes exèquies i recita els sutres adients. Durant la lectura apareix l'espectre del jove que explica les circumstàncies de la seva malaurada mort. Les invocacions i el ritual del monjo causen el penediment de l'espectre el qual desapareix en la pau de Buda.


Minamoto no Tomonaga tenia només setze anys quan va morir (源朝長,1144 – 1160), Era fill de Minamoto no Yoshitomo (源 義朝, 1123-1160).
Tomonaga acompanyava el seu pare durant la fugida de Kyoto després de ser derrotats a la batalla de Heiji l'any 1159. Una fletxa el va ferir al genoll i van arribar a la província de Mino. Un vegada allà el pare va demanar al seus fills, Tomonaga i Yoshihira, que anessin a Kai i Shinano per reclutar soldats, però Tomonaga no podia bellugar-se perquè la ferida se li havia infectat. Molest per la demora Yoshitomo va comunicar la seva intenció de continuar sol sense Tomonaga, però el jove va demanar la mort abans que quedar-se allà morint-se lentament amb el dolor de la ferida. El pare ho va acceptar i el va enterrar allà mateix.
La seva tomba va ser profanada més endavant per Taira no Munekiyo, qui va tallar el cap al cadàver i el va portar a Kyoto com un trofeu.
L'obra de teatre descriu amb detall el suïcidi del noi, quan el troben de matinada tot ensangonat i en la seva agonia explica perquè s'ha llevat la vida.

Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.)

Trobem el poema no. 4 :

雪の内に春はきにけりうぐひすのこほれる涙今やとくらむ

Amb la neu ha arribat la primavera. Les llàgrimes glaçades del rossinyol s'estan ja desfent.

Nota : Es considerava el rossinyol com el nunci de la primavera.

Autor : L'emperadriu Nijô ( Nijô Kisaki,二条のきさき) era Fujiwara no Takaiko (藤原の高子, 842-910), esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850- 880).


“Heike Monogatari” (平家物語), llibres :
卷第三 少將都歸 : El retorn del capità.
平家物語 卷第四 永僉議: La gran deliberació.
卷第匕　福原落 : La fugida de Fukuhara.

“Hôgen Monogatari” (保元物語) : Relació de la guerra Hôgen. Obra en tres parts de la guerra de l'any 1156, escrita a l'era de Kamakura (1185-1333). Llibre anònim que va passar ràpidament a la tradició oral. La profusió de manuscrits en dificulta l'exegesi.

“Heiji Monogatari” (平治物語): Relació de la guerra Heiji. Obra també del mateix període que el Hôgen Monogatari. També se l'anomena Heiji Ki (平治記). Tracta d'esdeveniments posteriors al Hôgen i per això es pensa que podrien tenir una mateixa autoria, però com en el cas anterior, es desconeix.

“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ,composició,en japonès,de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa .

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols.
Obra escrita entre els anys 1279-1283 per Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312), monjo. Es un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida en to didàctic.

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus, generalment abreujat “Hôkkekyô” (法華經).
Versió japonesa del “Saddharma Puṇḍarīka Sūtra" (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र ).

KOKINSHÛ (古今集) -56-

山ぶきはあやななさきそ花見むとうゑけむ君がこよひこなくに

やまぶきはーあやななさきそーはなみむとーうえけむきみがーこよいこなくに

No t'obris, rosa del bosc! Qui t'ha plantat per admirar-te no vindrà aquest vespre.

Poema no. 123

Autor : Anònim.

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -62-

家思ふと心進むな風まもり好くしていませ荒しその道

いへもふと,こころすすむな,かぜまもり,よくしていませ,あらしそのみち

No tinguis pressa tot i que enyoris la llar. Guaita el vent que aspre és el camí.

Poema no. 381

Autor : Kojima (兒嶋, ?-¿), una jove de Tsukushi (筑紫娘子)

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -90-

難波江の蘆のかりねのひとよゆゑみをつくしてや恋ひわたるべき [88]
Naniwae no-ashi no karine no-hitoyo yue-mi wo tsukushite yakoi- wataru beki

Per una nit, breu com el tel dels joncs de les ribes de Naniwa, haig de donar la vida per aquest amor?

Nota del poema : 攝政、右大臣の時の家の歌合に旅宿逢戀といへる心をよめる
Concurs celebrat a la residència del Regent (Fujiwara no Kanezane), quan era ministre de la Dreta, sobre el tema : trobada d´amor en un hostal durant un viatge.

S´observarà la semblança amb la “brevetat” dels joncs de Naniwa que té aquest poema amb el nº 19 de la dama Ise.
El text japonès d´ambdós poemes té unes diferències sobre el jonc, matisant-les molt, però el significat és pràcticament el mateix. La traducció s´ha ajustat a aquests matisos.

SENZAISHÛ no. 806. Amor. 千載集 / 恋

Autor : Kôkamon In no Bettô / Dama d´honor de l´emperadriu Kôka (皇嘉門院別当, ¿ - ¿ - segle XII).
Filla de Minamoto no Toshitaka i casada amb Sutoku (Veure Ogura, poema nº 77).
També és coneguda com la dama Bettô.

NTCJ 14

清経
Kiyotsune

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 (Zeami Motokiyo - 世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Tracta del suicidi de Taira no Kiyotsune que es va ofegar a Yanagiga-ura després de la seva derrota en aquest indret. Comença l'obra amb l'arribada del seu servidor Awazu no Saburô camí cap a la casa de la vídua del guerrer. Li porta un floc dels seus cabells que es va trobar a la barca des de la qual es va llançar a les aigües del riu. i que tothom interpreta com un record per a la seva esposa que espera el seu retorn de la batalla. El servidor li explica la desfeta dels Taira i la mort del seu espòs. Diu que va preferir la mort al deshonor de ser mort de retorn a casa per les bandes de soldats sense bandera que omplien els camins cap a la capital. Al vespre la vídua afligida per la seva pèrdua queda mig endormiscada i llavors l'espectre de Kiyotsune se li apareix en un somni i li retreu que hagi dipositat el seu floc de cabell en el santuari d'Usa Hachimangu. Ella s'hi torna amb el seu retret per haver renunciat a la vida quan ell li havia promès que tornaria i estarien junts per sempre.
Kiyotsune descriu la batalla en la que els Taira van ser derrotats i la seva mort.
Desapareix després d'explicar-li que degut a le seves darreres pregàries a Buda va poder salvar-se de l'infern.


Referències :
Trobem tres poemes del Kokinshû (古今集) :

No. 161

郭公 声も聞こえず 山彦は ほかになく音を 答へやはせぬ
No se sent la veu del cucut, l'eco d'un so llunyà no tornarà a nosaltres?

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒 , act. lit. entre el 898 i el 922 , mort el 925)
Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels recopiladors del Kokinshû. És un dels poetes més importants del seu temps. Té més de 193 poemes a les antologies oficials, a més de la seva pròpia antologia : Mitsune Shû (躬恒集 ). És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

No. 746　　

形見こそ 今はあたなれ これなくは 忘るる時も あらましものを
El seu record ha esdevingut el meu enemic, si no hi fos tindria temps per oblidar la persona......
(読人知らず -Autor desconegut).

No. 29

をちこちの たづきも知らぬ 山なかに おぼつかなくも 呼子鳥かな
Ací o allà no se sap com anar per la muntanya on incert canta el cucut.
(読人知らず - Autor desconegut).

Nota : sobre quin ocell era el 呼子鳥 (yobukodori) no hi ha res clar, actualment, però, consta en els diccionaris com el cucut corrent. Literalment significa “l'ocell que crida al fill”.
Aquest ocell formava part de l'ensenyament ocult del Kokinshû, el Kokindenju (古今伝授 : Estudi i ensenyament del Kokinshû). Els deixebles havien d'anotar els punts més importants de l'ensenyament dels seus mestres i que es considerava un secret. Molt sovint això va degenerar en pedanteria, impartint lliçons sobre l'estudi de punts insignificants del Kokinshû a preus abusius.

No podien faltar les referències al Heike Monogatari :

平家物語 卷第八　太宰府落 : La retirada de Dazaifu.
平家物語 灌頂　 六道の沙汰 : El Llibre de les aspergions, el capitol "Sobre las six
vies".
平家物語 卷第七 聖主臨幸 : Les visites de l'emperador .


Inevitable és també el “Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Narració de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

“Musô” ( 夢窓, 1275-1351). Monjo Zen, conseller polític i poeta, entre altres activitats. Va ser molt popular especialment en els cercles polititzats de la cort imperial. Autor del “Musôkokushigoroku” (夢窓国師語録), “Cròniques del mestre nacional Musô”, compilació de la seva obra breu. La seva poesia està escampada per nombroses antologies.


També hi surten algunes antologies imperials, com :

“Senzai Wakashû” (千載和歌集).
“Goshûi Wakashû” (後拾遺和歌集).