雨月物語 04
Ugetsu Monogatari
上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)
新院呵々と笑はせ給ひ。汝しらず。近來の世の乱は朕なす事なり。生てありし日より魔道にこゝろざしをかたふけて。平治 の乱を發さしめ。死て猶朝家に祟をなす。見よ／＼やがて天が下に大乱を生ぜしめんといふ。西行此詔に涙をとゞめて。こは浅ましき御こゝろばへをうけ給はる ものかな。君はもとよりも聡明の聞えましませば。王道のことわりはあきらめさせ給ふ。こゝろみに討ね請すべし。そも保元の御謀叛は天の神の教給ふことわり にも違はじとておぼし立せ給ふか。又みづからの人慾より計策給ふか。詳に告せ給へと奏す。
其時院の御けしきかはらせ給ひ。汝聞け。帝位は人の極なり。若人 道上より乱す則は。天の命に應じ。民の望に順ふて是を伐。抑永治の昔。犯せる罪もなきに。父帝の命を恐みて。三歳の體仁に代を禅りし心。人慾深きといふべ からず。體仁早世ましては。朕皇子の重仁こそ国しらすべきものをと。朕も人も思ひをりしに美福門院が妬みにさへられて。四の宮の雅仁に代を簒はれしは深き 怨にあらずや。重仁國しらすべき才あり。雅仁何らのうつは物ぞ。人の徳をえらはずも。天が下の事を後宮にかたらひ給ふは父帝の罪なりし。されど世にあらせ 給ふほとは孝信をまもりて。勤色にも出さゞりしを。崩させ給ひてはいつまでありなんと。武きこゝろざしを發せしなり。臣として君を伐すら。天に應じ民の望 にしたがへば。周八百年の創業となるものを。ましてしるべき位ある身にて。牝鶏の晨する代を取て代らんに。道を失ふといふべからず。汝家を出て佛に婬し。 未來解脱の利慾を願ふ心より。人道をもて因果に引入れ。尭舜のをしへを釈門に混じて朕に説やと。御聲あらゝかに告せ給ふ。
L'emperador retirat esclafí una rialla.
-Tu no saps res! Els desoris d'ara al món són mes fets. Essent viu mon cor ha tendit a la via demoníaca. He provocat els desoris de l'era de Heiji (23) i mort mes malediccions són per a la casa imperial. Veuràs, veuràs com aviat faré esclatar disturbis (24) arreu del país!
A aquesta proclama Saigyô contenint les llàgrimes :
-Ah! Això que sento és d'un cor menyspreable! Sempre havíeu estat considerat un home savi, amb una concepció lúcida del dret de la raó. Per comprovar-ho us ho haig de preguntar . Així, vostra revolta de l'era de Hôgen (25) no transgredí els ensenyaments transmesos per la deïtat celestial (26), o han estat obra de vostra humana cobejança? Expliqueu vos circumstàncies.
Li digué amb respecte.
En aquest instant l'emperador retirat canvià d'expressió.
- Escolta! La condició d'emperador és al capdavant dels homes. Quan la humanitat és contorbada per l'autoritat se la derroca segons la llei divina i obeint el desig del poble. Així a l'era d'Eiji (28), sens cometre cap crim de sedició em sotmetí a les ordres de mon pare (29), i de mon acte de cedir el tron a Toshihito (30), que tenia tres anys, no se'n diria pas que fou d'un excés de cobejança. Toshihito traspassà ben aviat, tant jo mateix com el poble creguérem que Shigehito (31), mon fill, hauria de rebre el govern de la nació, i ens trobàrem amb l'obstacle de la gelosia de Bifukumon-In (32), no n'hi havia potser per estar-ne profundament ressentits per haver estat desposseïts del poder pel quart príncep Masahito (33)? Fou incapaç d'escollir l'home per sa virtut i parlava dels afers d'estat amb ses consorts de palau, aquest fou el crim de l'emperador, mon pare. Nogensmenys, mentre fou en aquest món, observí la pietat filial i fidelitat, mai no demostrí res. Quan traspassà, emperò, això no podia continuar i prenguí ferma resolució. Un vassall (34) derrocà son senyor, i com fou en concordança amb la llei divina i el desig del poble, establí durant vuit-cents anys la dinastia Chou; amb més raó encara, jo mateix amb capacitat per mon rang hauria pogut substituir un govern on “les gallines cantessin al matí” (35), i no es diria pas que fos contrari a la Via. Tu t'has fet monjo i seguidor de Buda, ton cor cobejós de la salvació futura t'ha fermat a la cadena de les causes i els efectes de la Via dels homes, barrejar els ensenyaments de Yao i Shun (36) i els de Sakyamuni, i tu me'n vols convèncer?
Proclamà amb veu enutjada.
- - - - - -
23 - “Heiji Monogatari” (平治物語).
Obra èpica que narra els esdeveniments de la rebel.lió Heiji (1150-1160). Tracta sobre el tema de la successió imperial entre els clans Minamoto i Taira. Tot i que algunes vegades s'ha atribuït la seva autoria de Hamuro Tokinaga ( ¿-?), de fet, però, es considera d'autor desconegut. Està dividida en tres parts amb trenta-sis capítols. Com en la majoria d'obres d'aquestes característiques el text va ser revisat i re-escrit molts vegades en el decurs dels anys.
- - - - - -
24 - Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).
25 – “Hôgen” (保元), any 1186.
Hôgen Monogatari” (保元物語). Crònica militar de la guerra civil de l'any 1156 sobre la successió imperial i el control dels regents Fujiwara. Va donar lloc a establir el primer govern dominat pels samurais de la història japonesa, entre altres esdeveniments polítics. Obra d'autor, o autors, desconegut.
26 – Ame no kami (天の神) : Amaterasu, la deessa del sol.
27 – “Ten no mei” (天の命), referència a l'obra de Mengzi (孟子, les dates són incertes. Potser les més acurades són : 372 – 289 aC, i/o 385 – 303/302 aC), un concepte tradicional en la filosofia xinesa que confirma la legitimitat dels governants.
28 – Era d'Eiji (永治) : any 1141.
29 – Emperador Toba (鳥羽天皇, 1103-1156).
30 – Toshihito (體仁), nom pòstum de l'emperador Konoe (近衛天皇, 1139.1155), de fet, però, el nom més correcte seria Narihito (体仁).
31 – Shigehito (重仁, 1140-1162).
32 – Bifukumon-in (美福門院, 1117-1160). Era Fujiwara no Tokuko ((藤原得子), tercera dona de l'emperador Toba (鳥羽天皇, 1103-1156) i mare de l'emperador Konoe (近衛天皇, 1139.1155). Quan a la mort de Konoe l'any 1155 les seves manipulacions perquè fos Goshirakawa (后 白河 天皇, 1127-1192) qui ocupés el tron en lloc del fill de Sutoku, Shigehito, va propiciar els esdeveniments que van abocar el país a la revolta de Hôgen (nota 25).
33 - “El quart príncep Masahito” (Yon no miya no Masahito (四の宮の雅仁): Goshirakawa (nota 32).
34 – Referència al rei xinès Wu (武王), fundador de la dinastia Chou (周朝, 1046-256 aC). Es va revoltar contra l'últim rei de la dinastia Shang, (商朝, 1123? - 1028? aC), també dita dinastia Yin (殷代), establint el precedent del dret a derrocar un monarca que va contra els interessos del seu poble. Fet esmentat al Shiji (史記, Anals del gran historiador), monumental obra històrica de la Xina de Sima Qian / Ssuma-Ch'ien - 司馬遷, 145/135 – 86 aC).
35 - Referència al Hôgen Monogatari” (保元物語), veure nota no. 25, i al Shiji (史記), veure la nota no. 34.
36 - Yao (堯, aprox. 2356-2255 aC), llegendari monarca xinès.
Shun (舜, entre 2300-2200 aC), llegendari monarca xinès. El seu govern va tenir una durada de cinquanta anys, una de les més llargues de tota la història d'aquest país.
Tradicionalment considerats el paradigma del savi-sobirà, enaltits per la seva saviesa, perfecció moral i benevolència.
o0o
