NTCJ 12

頼政
Yorimasa

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).
El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥).

Argument : Surt el clàssic monjo itinerant que es troba un vell que li descriu un lloc famós abans de dir-li que ell és l'espectre de l'heroi que va morir en aquelles contrades durant el temps dels Heike. L'heroi en qüestió és Yorimasa que es va suicidar allà mateix. L'espectre li explica la dissort de la seva batalla amb els Taira, tots el detalls de la desfeta i el seu suïcidi. Amb les seves darreres paraules es clou l'obra :
埋木の花さく事もなかりしに、みのなる果ぞかなしかりける
L'arbre vell no ha donat flors, la seva fi és encara més amarga.

Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106 – 1180) va ser un poeta reconegut, soldat i polític. També era conegut amb el nom de Genzanmi Yorimasa (源三位頼政).
Durant la seva llarga vida va servir vuit emperadors diferents i va tenir nombrosos càrrecs, entre ells el de “Cap de l'Arsenal” (Hyôgo no kami – 兵庫の頭). Com a soldat va dirigir l'exèrcit dels Minamoto al principi de la guerra Genpei (源平合戦), que va durar cinc anys,exactament des de l'any 1180 al 1185, i que acabaria amb la desfeta del clan dels Taira i l'inici del govern de Kamakura sota Minamoto no Yoritomo (源頼朝, 1147-1199) el 1192.
En el decurs de les batalles entre els Taira i els Minamoto Yorimasa va evitar involucrar-s'hi massa i durant un temps va ser inclús amic dels Taira, especialment de Taira no Kiyomori a qui va servir un temps. Després Yorimasa va decidir no anar contra el seu propi clan, els Minamoto, i es va fer monjo. Temps després, però, el 1180, va començar la guerra Genpei amb la batalla d'Uji (宇治) i Yorimasa va tornar i va dirigir les forces dels Minamoto, conjuntament amb els monjos guerrers del temple Mii-dera (三井寺, també御井寺, però formalment conegut amb el nom 'Onjô-ji, 園城寺) per tal de defensar el temple de Byôdô-in (平等院). Tot i que els monjos havien arrencat les planxes de fusta del pont que duia al temple i evitar d'aquesta manera l'assalt dels Taira, aquests van aconseguir travessar les defenses dels Minamoto i prendre possessió del temple. Amb la desfeta Yorimasa es va suicidar al temple de Byôdô-in .
La seva mort és la primera referència històrica del suïcidi d'un samurai davant de la derrota.
Segons la llegenda un dels seus soldats va emportar-se el seu cap per evitar que caigués en poder de l'enemic. El va lligar a una una pedra i el va llançar al riu Uji perquè ningú no el trobés. El fet de tallar el cap de l'enemic vençut (normalment els militars de rang abans de lluitar s'identificaven amb tots el seus noms i títols per enfrontar-se a oponents de la seva categoria i posició) era molt valorat perquè demostrava la lluita i la victòria sobre un enemic important. Els caps dels morts es rentaven i s'endreçaven escrupolosament per verificar-ne la identitat i s'hi posava una etiqueta amb el nom del vençut, mentre que els caps dels soldats de poca entitat eren rebutjats. El fet de tallar caps no era encoratjat pels oficials perquè distreia els samurais i els feia més vulnerables.

Uji (宇治), localitat a mig camí entre Kyoto i Nara, a la riba del riu que porta aquest nom. Lloc conegut històricament per les grans batalles que van haver-hi  i sempre associat a la  tristor i al dolor.
Hi ha moltes referències al lloc. Els darrers deu llibres del Genji Monogatari (源氏物語) porten per títol “Els llibres d’Uji” (宇治八の宮の物語), i també el trobem al Heike Monogatari (平家物語), llibre IV, “La batalla del Pont d’Uji” (宮は宇治と寺との間にて、六度迄御落馬有けり。これは去ぬる夜、御寢の成ざりし故也とて、宇治橋三間引きはづし….) i al llibre IX “La batalla de la vanguarda sobre el riu Uji” (宇治橋のつめにぞ押寄せたる。宇治も勢田も橋を引き…), a més d’aparèixer en altres obres menors.

L'obra està basada completament en el llibre IV del Heike Monogatari ( 平家物語卷第四), especialment els capitols:
Enumeració dels Minamoto (源氏揃)
Nobutsura (信連)
Kihô( 競)
La llarga deliberació (大衆揃)
La batalla del pont (橋合戰)
La fi del príncep (宮御最後)　

A l'obra també s'esmenta l'ermita on va viure Kisen Hôshi (喜撰法師 – ¿-?). Monjo i poeta. Té un poema al Kokinshû (古今集), el no. 983, el qual va ser inclòs a l'Ogura Hyakunin Isshu (小倉百人一首), amb el no. 8 :
わが庵は都のたつみしかぞ住む世をうぢ山とひとはいふなり
La meva cabana és al sud-est de la capital, i visc allà on els homes en diuen el “turó del desesper”.
Pràcticament no en sabem res de la seva vida només que va residir al temple de Saga, al nord-est de Kyoto, i va viure després en reclusió a Uji.
També hi va viure un altre monjo, Eshin (惠心, 942-1017). Va ser també pintor, escultor i reconegut erudit. Va fer construir el temple que porta el seu nom: Eshin-In ( 惠心院), i va ser el fundador de la secta Jôdo (浄土).


Referències :
“Kokinshû” (古今集), concretament els nos. 689, 904 i 1007, tots d'autors desconeguts :

689 -
さむしろに 衣かたしき 今宵もや 我を待つらむ 宇治の橋姫 ( 題しらず )

La petita estora de palla sota la seva roba prima, m'esperarà també
aquest vespre la dama del pont d'Uji?　

Amb la nota : També "La preciosa dama d'Uji" (又は,うぢのたまひめ) 　

904 -
ちはやぶる 宇治の橋守 なれをしぞ あはれとは思ふ 年のへぬれば ( 読人知らず)

Et compadeixo guardià del pont sobre l'esgarrifós riu Uji, tu que t'hi has passat allà tants anys!


1007 -
うちわたす をち方人に もの申す我 そのそこに 白く咲けるは．．．(読人知らず)

Et pregunto a tu, lluny, a l'altra banda, quina flor és aquella que blanca ha florit al teu costat.......


"Gikeiki" (義経記 – Cròniques de Yoshitsune), també anomenat amb la seva pronunciació japonesa "Yoshitsune Ki" (Gikeiki n´és la xinesa). Obra escrita durant el període Nanboku-Chô (南北朝時代 , 1336-1392), primers anys del Muromachi (室町時代 ,1336-1573), segons sembla de la mà de diversos autors. És una mena de segona part del Heike Monogatari amb molts dels seus personatges i d'altres nous sempre relacionats amb Yoshitsune. Hi ha una teoria que explica que és una barreja d'altres històries procedents del nord del Japó.

"Wakanrôeishû" (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de “kanshi (漢詩), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa) .
Aquí concretament un fragment sobre l'evanescència de les coses, “Mujô” (無常).

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus, generalment abreujat “Hôkkekyô” (法華經).
“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.