堤中納言物語 -39- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra anònima. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (5)

　「まめやかに見し人とも思したらぬ御なげきどもかな。見も知らぬ、ふるめかしうもてなし給ふものかな。」 とて、 　百かさね濡れ馴れにたる袖なれど今宵やまさり濡(ひ)ぢて歸らむ とて出づる氣色なり。「例のいかになまめかしう、やさしき氣色ならむ。いらへやせまし。」と思へど、「あぢきなし、一所に。」とぞ思ひける。 　この女たちの親、賤しからぬ人なれど、いかに思ふにか、宮仕へに出したてて、殿ばら・宮ばら・女御達の御許に、一人づゝ參らせたるなりけり。同じ兄弟(はらから)ともいはせで、他人(ことびと)の子になしつゝぞありける。この殿ばらの女御たちは、皆挑ませ給ふ御中に、同じ兄弟の別れて候ふぞ怪しきや。皆思して候ふは知らせ給はぬにやあらむ。好色(すきもの)ばらの、御有樣ども聞き、「嬉し。」と思ひ至らぬ處なければ、此の人どもも知らぬにしもあらず。 　かの女郎花の御方と言ひし人は、聲ばかりを聞きし、志深く思ひし人なり。 　瞿麥の御人といひし人は、睦しくもありしを、いかなるにか、 「『見つ。』ともいふな。」 など誓はせて、又も見ずなりにし。 　刈萱の御人は、いみじく氣色だちて、物言ふ答へをのみして、辛うじてとらへつべき折は、いみじく賺(すか)し謀る折のみあれば、「いみじくねぶたし。」と思ふなりけり。 　菊の御人は、言ひなどはせしかど、殊に眞帆にはあらで、 　「誰、そまやまを。」 とばかり仄かに言ひて、膝行(ゐざり)いりしけはひなむいみじかりし。 花薄の人は、思ふ人も又ありしかば、いみじくつゝみて、唯夢の樣なりし宿世(すぐせ)の程もあはれに覺ゆ。 - És de plànyer que verament no creieu que no ens hem vist abans. No m’hi havia trobat mai. Quina manera tan antiquada de comportar-se! Ja avesat sóc A haver les mànigues Molles de cents d’anys Tornaré aquest vespre Més mullades encara? I féu senyal d’anar-se’n. “Serà encantador com sempre, amb sa distingida parença. Potser hauríem d’haver contestat” pensà una de les noies, mes s’ho repensà, “Seria debades”. Els pares d’aquestes noies no eren pas d’humil condició, emperò, per una raó o altra, les enviaren a la cort., cadascuna d’elles al servei de les filles dels nobles i dels prínceps. No havien de dir a ningú que eran germanes sinó filles d’algú altre. Tota aquella competència entres les filles de la noblesa era ben estranya a les germanes. Servint cadascuna per separat en aquelles cases totes eren ben considerades, potser pel fet de no saber res d’elles. Al galantejador plagué molt de saber llurs situació, i com anava arreu aquelles cases no li eren pas desconegudes. Per aquella que havia anomenat sa dama “patrínia”, tot i només haver sentit sa veu, li tenia bona volença. Amb aquella que havia dit “clavellina” a sa dama ja hi tenia intimitat, i, per alguna raó, la féu prometre “no dir res de què ens hem vist” (10), i no tornà a veure-la més. Aquella de la dama ·cortedèria” era molt presumptuosa, tot allò que feia era contestar les lletres que ell li enviava, i quan creia que havia arribat finalment l’ocasió d’haver-la, ella només ho aprofitava per a embrollar-lo, la qual cosa l’enutjava moltíssim. Amb aquella de la dama “crisantem” es parlaven, emperò ella no era especialment interessada, i poc després de murmurejà “Qui sou vós als turons arbrats?” féu per a tornar a sa cambra, la qual cosa ell trobà molt reeixida.Com la de la dama “eulàlies florides” tenia un amador, ho tingué molt amagat, això doncs, passà com un somni, i allò l’entristí tot pensant que allò era cosa del fat. - - - - - o 0 o

堤中納言物語 -38- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (4)

十の君、 　「まろが御前こそ怪しき事にて、くらされて。」 など、いとはかなくて、 　朝顔の疾くしぼみぬる花なれば明日も咲くはと頼まるゝかな」 と宣ふにおどろかれて、五の君、 　「うち臥したれば、はや寢入りにけり。何ごとのたまへるぞ。まろは華やかなる所にし候はねば、よろづ心細くも覺ゆるかな。 　たのむ人露草ごとに見ゆめれば消えかへりつゝ歎かるゝかな」 と、寢おびれたる聲にて、また寢るを人々笑ふ。女郎花の御方、 　「いたく暑くこそあれ。」 とて、扇を使ふ。 　「『いかに。』とて參りなむ。戀しくこそおはしませ。 　みな人も飽かぬ匂ひを女郎花よそにていとゞ歎かるゝかな」 夜いたく更けぬれば、皆寢入りぬるけはひを聞きて、 　秋の野の千草の花によそへつゝなど色ごとに見るよしもがな とうち嘯きたれば、 　「あやし。誰がいふぞ。覺えなくこそ。」 と言へば、 　「人は只今はいかゞあらむ。鵺の鳴きつるにやあらむ。忌むなるものを。」 といへば、はやりかなる聲にて、 　「をかしくも言ふかな。鵺は、いかでか斯くも嘯かむ。いかにぞや、聞き給ひつや。」 所々聞き知りてうち笑ふめり。やゝ久しくありて、物言ひやむほど、 　「思ふ人見しも聞きしも數多ありておぼめく聲はありと知らぬか」 　「このすきものたらけり。あなかま。」 とて、物も言はねば、簀子に入りぬめり。 　「あやし。いかなるぞ。一所だに『あはれ。』と宣はせよ。」 など言へば、いかにかあらむ、絶えて答へもせぬほどに、曉になりぬる空の氣色なれば、 La desena germana digué molt impotent : - Ma dama en una situació tan estranya està consirosa. Prompte es marceix La glòria del matí I resta sens flors Espero ta florida Un altre cop al matí. Despertada par sa veu, la cinquena germana digué : - Era ajaguda i m’he adormit de cop. Què estàveu dient? El lloc on serveixo no és pas esplèndid. Us podeu doncs imaginar que tot és poc esperançós per a mi! - Ma confiança Com una tallareta Sembla marcir-se Anirà esvaint-se Amb tota ma dolença. Tenia veu de son i tornà a adormir-se i totes rigueren. La dama de la patrínia digué mentre es ventava : - Quina calor que fa! Què estarà fent ma dama? L’enyoro. El món no és las De la teva bellesa Oh patrínia I el meu enyorament És més i molt més punyent! Ja era fosca nit i totes jeien adormides mentre ell sentia llurs respirs i recità : Sou comparables A les infinites flors dels camps de tardor I mirar-vos molt millor Per poder estimar-vos. - Que estrany! Algú ha parlat, mes no sé qui pot ésser. - Com podria haver una persona ací a aquestes hores? - Serà un tord nocturn que són de mal averany! Aquella de la veu acuitada digué : - La parla és delitosa. Com podria un tord cantar així? I vosaltres, que ho heu sentit? Algunes de les noies havien reconegut la veu i feren mitges rialles. Una mica després, quan havien deixat de parlar : Molt estimades Ja m’heu vist i m’heu sentit Moltes de vosaltres I incertes de ma veu No sabeu pas que sóc jo? (9) - És la xerrameca d’aquell galantejador. Calleu! Com ningú no deia res ell féu aparença d’entrar al balcó. - És estrany. Què passa amb vosaltres? Almenys algú podria ésser contenta de què hagi vingut. Tot i allò que pensessin d`ell callaren i no el contestaren. Mentrestant, el matí s’encetà al cel. - - - - - - 09 – (414 – 12) El tercer vers té sis síl·labes enlloc de les cinc prescrites. o 0 o

堤中納言物語 -37- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (3)

小命婦の君、 　「をかしきは皆取られ奉りぬれば、さむばれ、『軒端の山菅』に聞えむ。まことや、まろが見奉る帥の宮のうへをば、芭蕉葉(ばせをば)ときこえむ。」 よめの君、 　「中務の宮のうへをば、『まねく尾花』と聞えむ。」 など聞えおはさうずる程に、日暮れぬれば、燈籠(とうろ)に火ともさせて添ひ臥したるも、「花やかに、めでたくもおはしますものかな。」と、あはれしばしはめでたかりしことぞかし。 　世の中のうきを知らぬと思ひしにこは日に物はなげかしきかな 　命婦の君は、 　「蓮のわたりも、此の御かたちも、『この御方。』など、いづれ勝りて思ひ聞え侍らむ。にくき枝おはせかし。 　はちす葉の心廣さの思ひにはいづれと分かず露ばかりにも」 六の君、はやりかなる聲にて、 　「瞿麥を『床夏におはします。』といふこそうれしけれ。 　とこなつに思ひしげしと皆人はいふなでしこと人は知らなむ」 と宣へば、七の君したりがほにも、 　「刈萱のなまめかしさの姿にはそのなでしこも劣るとぞ聞く」 と宣へば、皆々も笑ふ。 　「まろがきくの御かたこそ、ともかくも人に言はれ給はね。 　植ゑしよりしげりしまゝに菊の花人に劣らで咲きぬべきかな」 とあれば、九の君、 　「羨しくも思すなるかな。 秋の野の亂れて靡く花すゝき思はむかたに靡かざらめや」 Llavors la mestressa de la casa preguntà : - Bé, i què fem amb la verge d’Ise (8)? La petita dama Myôbu féu : - Els noms més interessants ja s’han pres. En tot cas diguem-li jonquina de la muntanya que creix als ràfecs. Certament, aquella a qui serveix l’esposa del director del Dazaifu li direm fulles de plàtan. La jove maridada digué : - L’esposa del ministre de l’Interior seria les incitants espigues de les eulàlies. Amb tot açò s’havia fet fosc. Feren encendre les llums ajagudes plàcidament totes juntes, i el galantejador s’estigué una estona gaudint de llur presència torbat. Creia no saber Del sofriment d’aquest món Ara emperò Amb aquestes llànties Sóc en dolença. La dama Myôbu digué : - La dama de les flors de lotus no sabria amb qui comparar-la i dir qui és més atractiva. No hi ha una branca dolenta en cap d’elles. - Ample és el cor Com fulles de crisantem És la pensada Sens cap diferència Ningú millor ni pitjor. La sisena germana digué amb veu acuitada : - És cosa benaurada parlar de la clavellina que viu en estiu perpetu. L’estiu perpetu Creu que la clavellina És a tot arreu Tota la gent diu açò I tothom hi és d’acord. La setena germana digué superba : És l’aparença De la cortadèria Encisadora Més que no pas sento dir D’aquella clavellina. Totes rigueren. - Bé, de ma dama “crisantem” no se’n pot dir res. Des que és plantat Només creix el crisantem Tot exuberant I la seva florida No és inferior a res. - Noies, sembleu engelosides vosaltres! Digué la novena germana : Als camps de tardor Incitant d’eulàlia Espigues al vent Si algú les estima No s’hi vinclaran allà? - - - - - - 08 – (411 – 04) Saigû (齋宮). Referència a la verge d’Ise. Vegeu la nota 07. o0o

堤中納言物語 -36- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (2)

四の君、 　「中宮は、父大臣常にききやうをよませつゝ、いのりがちなめれば、それにもなどか似させたまはざらむ。」 五の君、 　「四條の宮の女御、『露草のつゆにうつろふ』とかや、明暮のたまはせしこそ、誠に見えしか。」 六の君、 　「『垣穗の瞿麥(なでしこ)』は帥殿(そつどの)と聞えまし。」 七の君、 　「刈萱のなまめかしき樣にこそ、弘徽殿はおはしませ。」 八の君、 　「宣耀殿は菊と聞えさせむ。宮の御おぼえなるべきなめり。」 　「麗景殿は、花薄と見えたまふ御さまぞかし。」 九の君。 と言へば、十の君、 　「淑景舍は『朝顔の昨日の花』と歎かせ給ひしこそ、道理と見奉りしか。」 五節の君、 　「御匣殿は『野邊の秋萩』とも聞えつべかめり。」 東の御方、 　「淑景舍の御(おん)おととの三の君、あやまりたることはなけれど、大ざうにぞ似させ給へる。」 いとこの君ぞ、 　「其の御大臣の四の君は、くさのかうといさ聞えむ。」 姫君、 　「右大臣殿の中の君は、『見れども飽かぬ女郎花』のけはひこそしたまひつれ。」 西の御方、 　「帥(そつ)の宮の御うへは、さまにや似させ給ひつる。」 伯母君、 　「左大臣殿の姫君は、『吾木香(われもかう)に劣らじ』顔にぞおはします。」 などいひおはさうずれば、尼君、 　「齋院、ごえうと聞え侍らむか。渡らせ給はざむめればよ。つみを離れむとて、かゝる樣にて、久しくこそなりにけれ。」 と宣へば、北の方、 　「さて、齋宮をば、何とか定め聞え給ふ。」 と言へば、 La quarta germana : - El pare de la segona consort, el ministre, que sempre està llegint el sutra “Gikyô” (3), com sembla que és molt pregador i la campaneta xinesa és “kikyô” , podríem anomenar-la així perquè s’hi assembla, no? La cinquena germana : - La consort del palau del districte quart parla dia i nit de la tallareta que canvia de color amb la rosada i, certament, s’hi assembla, no creieu? La sisena germana : - Les clavellines de la tanca les anomenaré per a “la dama Sôkyôden”. La setena germana : - L’encisadora cortadèlia per a la dama Kokiden. La vuitena germana : - A la dama Senyôden li direm crisantem. Sembla com si hauria d’haver el favor de palau. - La dama Reikenden sembla l’eulàlia florida. Féu la novena germana. La desena germana digué : - La dama Shigeisa s’entristeix per les flors d’ahir de la glòria del matí, i en té tota la raó (4). La dama Gosechi digué: - A ls mestressa dels armaris li hauríem de dir clau d’olor de la tardor. La dama de l’ala oriental : - Tot i que la tercera germana de la dama Shigeisa no fa errades, el lliri d’un dia se li assembla de debò. I la cosina digué : - A la quarta germana li hauríem de dir ben bé la ruda. La dama de noble llinatge : - La segona filla del ministre de la Dreta té tots els senyals de les flors de la bardissa que un no es cansa de mirar (5). La dama de l’ala occidental digué : - L’esposa del director del Dazaifu (6), no s’assembla per cas a l’herba de bambú? La tieta : - La cara de la filla del ministre de l’Esquerra no és pas inferior a la pimpinella. Mentre garlaven d’aquesta faisó la religiosa digué : - Anomenaré pi blanc a la verge de Kamo (7), sembla no canviar mai. Fa molt de temps que porto aquest hàbit per a purgar el pecat d’haver-la servit! - - - - - 03 – (411 . 25) Muryôgikyô (無量義経):Sutra dels significats innumerables. 04 – (411 – 34) Referència a un poema del Kokinwakarokujô” (古今和歌六帖) : Els sis plecs de poesia japonesa d’abans i ara: 朝顔のきのふの花わ枯れずとも人の心をいかが頼まむ。 05 – (411 - 40) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第三 秋) : 日暮しに見れ共あかぬ女郎花のべにや今宵旅ねしなまし, Autor : Fujiwara no Nagayoshi (藤原長能 ),també conegut com a Fujiwara no Nagara (藤原長良, 802-856). 06 – (411 – 41) Sochi no miya (帥の宮) : Director del Dazaifu (大宰府), Era una oficina del govern amb jurisdicció sobre les províncies de Kyushu, Iki i Tsushima. 07 – (412 – 01) Sai-in (齋院). Referència a la verge de Kamo. Eren noies o dones solteres de la família imperial que eren nomenades per residir al santuari de Kamo quan començava un nou regnat i representaven a l’emperador al lloc més sagrat del xintoisme, amb l’objectiu de protegir la capital, Kyoto. S’havien d’abstenir de qualsevol relació sexual. o 0 o

堤中納言物語 -35- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (1)

　其のころ、事と數多見ゆる人眞似のやうに、かたはら痛けれど、これは聞きし事なればなむ。 　賤しからぬすきものの、いたらぬ所なく、人に許されたる、「やんごとなき所にて、物言ひ、懸想せし人は、この頃里に罷り出でてあなれば、實かと往 きて氣色見む。」と思ひて、いみじく忍びて、唯小舍人童一人して來にけり。近き透垣の前栽に隱れて見れば、夕暮のいみじくあはれげなるに、簾捲き上げて、 「只今は見る人もあらじ。」と思ひ顔に打解けて、皆さまざまにゐて、萬の物語しつゝ、人のうへいふなどもあり。はやりかにうちさゝめきたるも、又恥しげに のどかなるも、數多たはぶれ亂れたるも、今めかしうをかしきほどかな。 　「かの前栽どもを見給へ。池の蓮(はちす)の露は玉とぞ見ゆる。」 と言へば、前に濃き單衣・紫苑色の袿・薄色の裳ひきかけたるは、或人の局にて見し人なめり。童の大きなる・小さきなど縁に居たる、皆見し心地す。 　「御方こそ、この花はいかゞ御覽ずる。」 と言へば、 　「いざ、人々に譬へ聞えむ。」 とて、命婦の君、 　「かの蓮の花は、まろが女院のわたりにこそ似奉りたれ。」 ¬¬¬とのたまへば、大君(おほぎみ)、 　「下草の龍膽(りんだう)はさすがなめり。一品の宮と聞えむ。」¬¬ 中の君、 　「玉簪花(ぎばうし)は大王(だいわう)の宮にもなどか。」 三の君、 「紫■＜艸冠／宛:えん::大漢和＞の花やかなれば、皇后宮(くわうごぐう)の御さまにもがな。」 És difícil dir açò de “cap aquell temps” tot imitant la manera de moltes històries d’antany, emperò, així és allò que se sentí dir. Un galantejador de respectable posició social que havia estat arreu i hom el coneixia, pensà en visitar una dama de noble condició que en certa manera havia festejat i que ara s’havia retirat a sa residència, i veure si realment hi vivia. Hi anà molt en secret, acompanyat només per un patge jovencell. S’amagà en els matolls d’una tanca clarejada prop de la casa. En el crepuscle esplendorós, amb les persianes pujades, hi veié un grup de dones assegudes còmodament, pensant que ningú no les veia en aquell moment, garlant de moltes coses i rumors, joioses i fressoses, una escena de l’instant i encantadora. - Mireu tot allò plantat al jardí! Les gotes de rosada sobre els lotus del llac semblen joies certament! (2) Qui havia dit açò? Era una dama del davant que portava una roba de porpra intens sota una faldilla de color violat, i al galantejador li semblà que era dama de companyia de la cort.. Tingué la sensació d’haver conegut totes aquelles joves que seien al balcó, tant les grans com les petites. - Què en penseu d’aquestes flors, senyora? - Escolteu, aparellem-les amb persones! Digué la dama Myôbu. - Aquestes flors de lotus s’assemblen molt a ma dama imperial. I la germana més gran digué : - Les gencianes que semblen créixer millor al sotabosc les anomenaré per a “la princesa de primer rang”. La segona germana digué : - El plantatge d’aigua, per què no per a l’emperadriu mare? La tercera germana digué : - Com els àsters són preciosos m’agradarien per a l’emperadriu. - - - - - - 01 – (410 – 01) El significat del títol no està clar. “Hanada” podria ser “Camp de flors” o “Color blau clar”. 02 – (410 – 11) Referència al poema no.165 del Kokinwakashû (古今和歌集) : はちすばのにごりにしまぬ心もてなにかはつゆを玉とあざむく. Autor : Sôjô Henjô (l’arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890). o 0 o

堤中納言物語 -34- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (6)

　おの〳〵歸り給ふ。曉に御歌どもあれど、例の漏しにけり。男も女も、いづかたも、唯同じう、御心の中に、あいなう胸ふたがりてぞ思さるゝ。さりとて、 　「又も。」 と疎にはあらぬ御思ひと、もの珍しきにも劣らず、何方も限りなかりけるこそ、なか〳〵にうきしも苦しかりけれ。「權少將殿より。」とて御文あり。起きもあがられ給はねど、人目あやしさに、辨の君ひろげて見せ奉る。 　思はずに我が手になるゝ梓弓ふかき契りのひけばなりけり 　あはれと見いれ給ふべきにもあらねば、人め怪しくて、さりげなくてつゝみていだしつ。今一方にも、 　「少將殿より。」 とてあれば、侍從の君胸潰れて見せ奉れば、 淺からぬ契りなればぞ涙川おなじ流れに 袖濡らすらむ とあるを、何方にもおろかに仰せられむとにや。返す〴〵唯同じさまなる御心のうちとのみぞ、心苦しう、とぞ本にも侍る。 劣り優り差別(けぢめ)なく、さま〴〵深かりける御志ども、はてゆかしうこそ侍れ。猶とり〴〵なりける中にも、珍しきは猶立ち優りやありけむに、見馴れ給ふにも、年月もあはれなるかたは、いかゞ劣るべき、と本にも、「本のまゝ。」と見ゆ. Quan cadascuna de les germanes tornaren a trenc d’alba portaven poemes que com sempre hi feren cas omís. Tant els homes com les dones restaren afeixugats d’emocions, amb el mateix sentiment en llurs cors. Açò no obstant, les relacions dels dos homes amb llurs parelles no foren pas menys intenses que amb llurs noves companyies, en gaudien sens mesura i aquella intensitat els corsecava. Arribà una lletra clarament del tinent adjunt. Com la germana petita no podia llevar-se del llit, la dama Ben, per a evitar les mirades receloses de la gent del voltant, la desenrotllà i la hi mostrà. És de sorpresa Com de bé l’arc de fusta S’ha fet a la mà Ben vinclat sembla ésser Cosa pregona del fat. Com la germana petita no tenia cap intenció de llegir-la amb volença, la dama Ben posà cara de parença perquè ningú no sospités res i envià una resposta. Arribà una lletra per a l’altra germana clarament del tinent que la dama Jijû ensenyà excitada a sa mestressa. No és aquest fat De poca fondària Riu de llàgrimes Que en un mateix corrent (3) Em mulla les mànigues. Es podria dir amb açò d’aquells dos homes que llurs relacions amb cadascuna de les germanes era superficial i que allò lamentós era el mateix que sentiren ambdues germanes? Açò es diu també al llibre. Voldríem saber què passaria amb sentiments tan pregons i sens cap diferència en les preferències d’elles i elles, tot i la diversitat de sentiments de les germanes. Potser els nous amors eren més pregons. Emperò, quan una vegada tot sigui d’usança, com podria l’amor d’antany després del pas del temps esdevenir superior al nou? En el llibre també es diu que passà com s’explica al llibre. - - - - - - 3 – (409 – 28) Al·lusió a la relació que té amb cadascuna de les germanes. o 0 o

堤中納言物語 -33- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (5)

御車寄せて下し奉り給ふを、いかであらぬ人とは思さむ。限りなく懷しう、なめやかなる御けはひは、いとよく通ひ給へれば、少しも思しもわかぬ程に、やう〳〵あらぬと見なし給ひぬる心惑(こゝろまどひ)ぞ、現とは覺えぬや。かの昔夢見し初めよりも、なか〳〵恐ろしう淺ましきに、やがて引き被き給ひぬ。侍從こそは、「いかにと侍る事にか。」と、 　「これはあらぬ事になむ。御車寄せ侍らむ。」 と、泣く〳〵いふを、さばかり色なる御心には許し給ひてむや。寄りて引き放ち聞ゆべきならねば、泣く〳〵几帳の後にゐたり。男君はたゞにはあらず、いかに思さるゝ事もやありけむ、いと嬉しきに、いたう泣き沈みたまふ氣色も道理ながら、いと馴れ顔に、豫(かね)てしも思ひあへたらむ事めきて、樣々聞え給ふ事もあるべし。隔てなくさへなりぬるを、女は死ぬばかりぞ、心憂く思したる。かゝる事は、例の哀れも淺からぬにや、類なくぞ思さるゝ。 　あさましき事は、今の一人の少將の君も、母上の御風よろしきさまに見え給へば、「彼所へ。」と思せど、「夜などきと尋ね給ふ事もあらむに、折節なからむも。」と思して、御車奉り給ふ。これはさき〴〵も、御文なき折もあれば、何とも宣はず。例のきよすゑ參りて、 　「御車。」 といふを、申し傳ふる人も、一所はおはしぬれば、疑ひなく思ひて、 　「かく。」 と申すに、これも「いと俄に。」とは思せど、今少し若くおはするにや、何とも思ひ至りもなくて、人々御衣(おんぞ)など著せ換へ奉りつれば、我にもあらでおはしぬ。 御(おん)車寄に、少將おはして物など宣ふに、あらぬ御けはひなれば、辨の君、 　「いと淺ましくなむ侍る。」 と申すに、君も心敏くこゝろみ給ひて、日頃も、いとにほひやかに、見まほしき御さまの、おのづから聞き給ふ折もありければ、「いかで『思ふ。』とだにも。」など、人知れず思ひ渡り給ひける事なれば、 　「何か、『あらず。』とて、疎く思すべき。」 とて、かき抱きておろし給ふに、いかゞはすべき。さりとて我さへ捨て奉るべきならねば、辨の君も下りぬ。女君唯わなゝかれて、動きだにし給はず。辨いと近うつととらへたれど、 　「何とか思さむ。今は唯然(さ)るべきに思しなせ。世に人の御爲あしき心は侍らじ。」 とて、几帳押し隔て給へれば、せむ方なくて泣き居たり。これもいとあはれ限りなくぞ覺え給ひける。 “Com ès que la persona que m’ha ajudat a baixar del carruatge quan ha arribat és algú diferent?” pensà la noia estranyada. Era extraordinàriament falaguer i gentil. Com tenia molta semblança amb l’altre no hi notà cap diferència, emperò, mica en mica, s’adonà de què era algú altre i restà espantadissa i aclaparada, allò no semblava real. Era més trasbalsador que aquella primera vegada, com un somni passat, i d’una revolada es cobrí el cap amb la roba. La mateixa Jijû exclamà : - Què vol dir tot açò? És de no creure! Deixeu-me cridar el carruatge. Emperò, tot i sa veu plorosa, per cas ho permetria un home de mena luxuriós? Com no podia acostar-se a l’home que havia pres la damisel.la amb braços Jijû es posà rere una estrada encortinada tota plorosa. L’home segurament la tenia en gran consideració des de feia temps i era molt content d’haver-la. Mentre entenia els motius de son plor desficiós la tractava amb intimitat, com si fes molt temps que s’estimessin i haguessin moltes coses a dir-se. Sentint-se completament desemparada era en aital desfici que volia morir-se. En aquestes situacions els sentiments del tinent no eren pregons d’usança i la trobà incomparable. La cosa sorprenent fou que l’altre tinent també pensà d’anar allà puix que la mare semblava haver-se restablert del refredat, emperò, considerà que la mare podia per cas cridar-lo de nit quan era absent, i decidí d’enviar-hi el carruatge. Com en altres ocasions no enviava cap lletra, ara no indicà res d’especial. Quan la persona habitual, Kiyosue, arribà allà i anuncià el carruatge l’home que l’atengué no pensà en res anormal, i avisà la germana petita, la qual es sorprengué d’ésser demanada tan de sobte. Potser perquè era una mica més jove no hi parà esment, i una vegada ses dames de companyia l’hagueren vestida marxà a contracor. Quan el tinent s’atansà al carruatge i li parlà fou evident que era la persona equivocada. - Açò és verament increïble! Exclamà la dama Ben i el tinent ho copsà immediatament. Durant molt de temps havia sentit parlar especialment de l’encant i bellesa de lo noia i desitjava l’ocasió de poder veure-la. - Us estimo tant....! (2) Ningú, emperò, sabia de son amor per ella. - Com podeu ésser tan freda només perquè sóc la persona diferent? Digué mentre la prenia en braços i la baixava del carruatge. Què s’hi podia fer? Impotent i per a no deixar sa mestressa sola la dama Ben baixà també del carruatge . La damisel.la només feia que tremolar incapaç de bellugar-se. Encara que la dama Ben era a son costat i la subjectava amb fermesa, què li podia importà a l’home? - Penseu que açò ara és cosa del fat, creieu-me, no hi ha pas malesa en mon cor. I tot dient açò agafà un paravent i el posà de manera que elles fossin separades. La dama Ben plorà d’impotència. Tan el tinent com la noia també eren commoguts. - - - - - - 2 – (408 – 09) Referència al poema no. 1573 del Gyokuyôwakashû (玉葉和歌集 – Antologia de fulles enjoiades) : わがたまを君が心にいれかへて思ふとだにもいはせてしがな. Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, anys d’act. Lit. 868 - 920). o 0 o