徒然草 - 212 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -212- - - -

秋の月は限りなくめでたきものなり。いつとても月はかくこそあれとて、思ひ分かざらむ人は、無下に心うかるべきことなり。. . . La lluna a la tardor és d’una bellesa sens parió. Qui digui que la lluna és sempre la mateixa, és incapaç de copsar la diferència i enterament insensible. - - - o0o

徒然草 - 211 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -211- - - -

萬の事は頼むべからず。愚かなる人は、深くものを頼むゆゑに、うらみ怒ることあり。勢ひありとて頼むべからず、こはき者まづ滅ぶ。財多しとて頼むべからず、時の間に失ひやすし。才ありとて頼むべからず、孔子も時に遇はず〔史記に「孔子于2七十餘君1無レ所レ遇。」〕。徳ありとてたのむべからず、顔囘も不幸なりき〔論語に「有2顔囘者1不幸短命死。」〕。君の寵をも頼むべからず、誅をうくる事速かなり。奴したがへりとて頼むべからず、そむき走ることあり。人の志をも頼むべからず、かならず變ず。約をも頼むべからず、信（まこと）あることすくなし。身をも人をも頼まざれば、是なる時はよろこび、非なる時はうらみず、左右（さう）廣ければさはらず、前後遠ければふさがらず、せばき時はひしげくだく〔壓し碎く〕。心を用ゐること少しきにしてきびしき時は、物に逆（さか）ひ爭ひてやぶる。寛（ゆる）くして柔かなるときは、一毛も損ぜず。人は天地の靈なり。天地はかぎるところなし。人の性（しゃう）何ぞ異ならむ。寛大にして窮らざるときは、喜怒これにさはらずして、物のためにわづらはず。 - - - Un no hauria de refiar-se de tot. L’estúpid es refia molt de les coses i açò el fa ressentit i enutjat. Si ets poderós, no te’n refiïs. El fort és el primer a caure. Si tens moltes riqueses, no te’n refiïs, les perdràs en un no-res. Si tens coneixements, no te’n refiïs. Ni Confuci (351) fou considerat en son temps. Si ets virtuós, no te’n refiïs. Àdhuc Gankwai (352) fou malaurat. No te’n refiïs dels favors de ton senyor. El càstig et pot arribar de sobte. Tampoc no te’n refiïs de l’obediència dels servents, et giraran l’esquena i fugiran. No te’n refiïs de la bona voluntat dels altres, canviarà del cert. No te’n refiïs de les promeses, no són allò que diuen. Si no te’n refies de tu mateix ni dels altres, gaudiràs quan les coses vagin bé i no patiràs quan vagin maldades. Si eixamples tes límits sens restriccions, sens impediments davant o darrere, no seràs constret. Quan oprès seràs esclafat i esbotzat. Si ton cor és desatend i estricte hauràs confrontacions i la lluita et trencarà. Si ets distès i flexible no et tocaran ni un pèl. L’ésser humà és la meravella del cel i la terra (353). El cel i la terra no tenen límits. Per què hauria d’ésser diferent la natura humana? Quan s’és generós i sens restriccions, si s’és més enllà del goig i de l’enuig, res no us afectarà. - - - - - - - - - 351 – (351 – 06) Referència al Shiji (史記) : Memòries històriques del gran historiador. Obra de Sima Qian (司馬遷, 145 a.e.c.-85 a.e.c.). 352 - (351 – 07) Era Yan / Yen Hui (顏回, 521?-481 a.e.c.), el principal deixeble de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). 353 – (352 – 18) Referència al Shujin (書経). És un dels cinc clàssics de la literatura xinesa. Segons la tradició va ser compilat per Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.), però va ser va extensivament revisat cap al segle I a.e.c. Textos que descriuen les formes social, administratives i cerimonials de la dinastia Zhou (周朝, 1046-771 a.e.c.). Els cinc llibres clàssics són : - Llibre de la Poesia : Shijing (詩經). - Llibre de la Història : Shujin (書経). - Llibre dels Ritus : Liji (礼記). - Llibre dels Canvis : Yijing (易經). - Annals de Primavera i Tardor : Chinqui (春秋). o0o . . .

小林 一茶 -40- Kobayashi Issa (1763-1828) Selecció de “haiku”(俳句 ). Composició poètica japonesa que consta de disset síl·labes en la mesura 5-7-5. 隠家は昼時分さす初日哉 かくれがは　ひるじぶんさす　はつひかな Kakurega wa-hiru jibun sasu-hatsu hi kana Al meu aixopluc brilla el sol del migjorn dia de cap d'any. 壁の穴や我初空もうつくしき かべのあなや　わがはつぞらも　うつくしき Kabe no ana ya-waga hatsuzora mo-utsukushiki Pel forat del mur el meu primer cel de l'any és ben preciós. o0o

徒然草 - 210 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -210- - - -

喚子鳥〔古今三鳥の一としてやかましく云ふ鳥、郭公鳥であらうと云ふ。〕は春のものなりと許りいひて、いかなる鳥ともさだかに記せる物なし。ある眞言書の中（うち）に、喚子鳥なくとき招魂の法〔死者の魂を呼び招く秘法〕をば行ふ次第あり。これは鵺（ぬえ）〔梟の類〕なり。萬葉集の長歌（ながうた）に、「霞たつ永き春日（はるび）の〔同卷一、「ぬえこどりうらなけ居れば」云々〕。」など續けたり。鵺鳥も喚子鳥の事樣に通ひて聞ゆ。 - - - Es diu : - Yabukodori, au de primavera...... (348) Emperò, no hi ha cap escrit que indiqui quina mena d’au és. En un determinat texte de la secta Shingon es descriuen els rituals de les invocacions als esperits quan canta un yobukodori. Açò es refereix al “nue” (349). En un poema del Man’yôshû (350) es llegeix : - S’alça la boira Llarg jorn de primavera. Semblaria com si el “nue” i el “yobukodori” s’assemblessin. - - - - - - 348 – (350 – 01) Yabukodori (喚子鳥) : rossinyol, becadell. Referència al poema no. 29 del Kokin Wakashû (古今和歌集) : をちこちのたづきも知らぬ山中におぼつかなくも呼子鳥かな. 349 – (350 – 05) Nue (鵺) : Ocell de nit. Un “Nue” (鵺) és un criatura llegendària dintre del folklore japonès. Se la descriu amb el cap d'un mico, el cos d'un ós rentador, les potes d'un tigre i una serp per cua. Sembla ser que segons la llegenda pot transformar-se en un núvol negre i desplaçar-se pel cel. Se'l considera de mal averany i causant de malalties. El caràcter és un combinat de “nit” (夜) i “ocell” (鳥), tot i que a vegades també està representat amb caràcters diferents : 空 (cel) i 鳥 (ocell), amb la mateixa pronunciació. També n'hi ha un de més peculiar amb els caràcters completament separats, és a dir dos “kanji”, no com els altres que només en formen un de sol : 虎 (tigre) i 鶇 (merla), en aquest cas la pronunciació és “tora tsugumi”. Segons el Heike Monogatari, durant l'estiu de l'any 1153 l'emperador Konoe (近衛天皇, 1139-1155 ) es va posar malalt després de tenir terribles malsons cada nit on un núvol negre se li apareixia cap a les dues de la matinada sobre la teulada del palau de Kioto. Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106-1180) va ser l'escollit per protegir el sobirà. Va pujar a la teulada i va disparar una fletxa al núvol del qual va caure un “nue” mort. Yorimasa en va llençar el cos al mar on es va enfonsar. Hi ha una variant que explica que el “nue” mort va arribar surant fins a una platja i la gent del lloc, temorencs d'una maledicció, el van enterrar allà. Trobem les primeres referències a “Nue” en el Kojiki (古事記 - Annals de fets del passat) i també en parla el Wamyô Ruijushô (倭名類聚抄, llibre 18 – Noms japonesos classificats i anotats), diccionari japonès de caràcters xinesos, obra datada cap l'any 938,. El seu autor és Minamoto no Shitagô (源順, 911-983) que en va començar la compilació l'any 934 d'acord amb les instruccions de la filla de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). Ens han arribat dues edicions : una en vint volums publicada l'any 1617, i un altre de deu de l'any 1883. 350 – (350 – 06) Referència al poema no. 05 del primer volum del Man’yôshû (万葉集　第一巻　雜歌 5) : [題詞]　幸讃岐國安益郡之時軍王見山作歌. [訓読]霞立つ 長き春日の 暮れにける わづきも知らず むらきもの 心を痛み ぬえこ鳥 うら泣け居れば 玉たすき 懸けのよろしく 遠つ神 我が大君の 行幸の 山越す風の ひとり居る 我が衣手に 朝夕に 返らひぬれば 大夫と 思へる我れも 草枕 旅にしあれば 思ひ遣る たづきを知らに 網の浦の 海人娘子らが 焼く塩の 思ひぞ焼くる 我が下心. - - - o0o

徒然草 - 209 - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -209- - - -

人の田を論ずるもの、訟（うた）へにまけて嫉（ねた）さに、その田を刈りて取れとて、人をつかはしけるに、まづ道すがらの田をさへ刈りもて行くを、「これは論じ給ふ所にあらず。いかにかくは。」といひければ、刈るものども、「その所とても刈るべき理なけれども、僻事せむとてまかるものなれば、いづくをか刈らざらむ。」とぞいひける。ことわりいとをかしかりけり。 - - - Un home hagué un plet a causa de l’arrossar d’una altra persona i el perdé. Vexat envià uns homes dient-lis : - Talleu l’arròs d’aquell camp i porteur-me’l. Primer de tot, els homes tallaren també altres arrossars mentre feien camí. Quan algú els digué : - Aquestes parts no són les del plet. Per què les talleu? Els homes contestaren : - No hi ha cap raó per a tallar-les, mes, quan es fa una cosa que no té cap sentit ja no ve d’aquí quins arrossars tallem. Una raó molt singular. -- - - o0o

然草 - 208 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -208- - - -

經文などの紐〔卷物の經文で紐がある。〕を結ふに、上下（うへした）より襷にちがへて〔襷のやうに交叉し〕、二すぢの中（なか）より、わな〔紐の曲つた先を云ふ。〕の頭（かしら）を横ざまにひき出すことは、常のことなり。さやうにしたるをば、華嚴院の弘舜僧正〔傳不詳〕解きて直させけり。「これはこの頃やう〔近代風、當世風〕のことなり。いと見にくし。うるはしくは〔完全なのは〕、たゞくるくると捲きて上より下へ、わなの先を挿（さしはさ）むべし。」と申されけり。ふるき人にて、かやうのこと知れる人になむ侍りける。 - - - Normalment, quan es lliga la cinta d’un rotlle de sutres es passa la cinta de dalt a baix, es fa una llaçada al mig i s’estira l’extrem per sota l’encreuament. L’abat Kôshun (347), del temple de Kegon-in, deslligà una vegada una cinta llaçada i la tornà a lligar tot dient : - Aquesta és la faisó d’ara i no és gens agradable. La faisó elegant de fer-ho és enrotllar la cinta de dalt a baix i subjectar l’extrem per dessota. Era un home d’edat avançada i en sabia d’aquestes coses. - - - - - - 347 – (347 – 03) Kôshun Sôjô (弘舜僧正, ¿-?). No hi ha dades biogràfiques. Cap a l’any 1320 va presidir cerimònies religioses. - - - o0o

徒然草 - 207 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -207- - - -

龜山殿〔嵯峨龜山の仙洞御所〕建てられむとて、地を引かれけるに、大きなる蛇（くちなは）數もしらず凝り集りたる塚ありけり。この所の神なりといひて、事の由申しければ、「いかゞあるべき。」と敕問ありけるに、「ふるくよりこの地を占めたるものならば、さうなく掘り捨てられがたし。」とみな人申されけるに、この大臣一人、「王土に居らむ蟲、皇居を建てられむに、何の祟りをかなすべき。鬼神は邪なし。咎むべからず。唯皆掘りすつべし。」と申されたりければ、塚をくづして、蛇をば大井川に流してけり。更にたゝりなかりけり。 Quan s’era anivellant el terreny per a construir el palau de Kameyama (345) trobaren un munt de terra ple de grosses serps totes entortolligades. Hom digué que eren les deïtats del lloc i ho digueren a sa majestat que preguntà què s’hauria de fer. Quan tothom digué : - Aquestes serps són al lloc des d’antic. No se les pot treure de qualsevol manera. El primer ministre (346) digué : - Quina maledicció poden causar unes criatures en terreny imperial on s’ha de fer un palau? Els esperits no són malignes. No maleiran ningú. Simplement s’han de treure d’allà. Desferen el munt de terra i deixaren les serps al riu Ôi. No hi hagué cap maledicció. - - - - - - - - - 345 – (346 – 01) Kameyamadono (龜山殿), temple construït per l’exemperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272). 346 – (346 – 08) Tokudaiji Sanemoto (徳大寺 実基) era Fujiwara no Sanemoto (藤原実基, 1201-1273). o0o

徒然草 - 206 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -206- - - -

徳大寺右大臣殿〔公孝、後太政大臣〕檢非違使の別當のとき、中門にて使廳の評定行はれけるほどに、官人（くゎんにん）章兼が牛はなれて、廳のうちへ入りて、大理〔同檢非違使別當の唐名〕の座の濱床〔三尺四方、高さ一尺の臺四つを合し上に疊を敷き帳を埀れし貴人席〕の上にのぼりて、にれ〔獸の反芻〕うち噛みて臥したりけり。重き怪異（けい）なりとて、牛を陰陽師のもとへ遣すべきよし、おの＼／申しけるを、父の相國聞きたまひて、「牛に分別なし、足あらばいづくへかのぼらざらむ。■（兀〈尢〉＋王：おう：弱い：大漢和7559）弱（わうじゃく）の官人、たま＼／出仕の微牛をとらるべきやうなし。」とて、牛をば主にかへして、臥したりける疊をばかへられにけり。あへて凶事なかりけるとなむ。怪しみを見て怪しまざる時は、怪しみかへりてやぶる〔千金方に「見レ怪不レ怪、其怪自壞。」〕といへり。 - - - Una vegada, el ministre Tokudaiji (343), quan era intendent de policia, era reunit amb son personal a la Porta del Mig, el bou d’un oficial de nom Akikane s’extravià i entrà on s’estaven. Pujà a la tarima on s’asseia l’intendent i s’hi ajagué tot remugant. Hom pensà que allò erea un portent extraordinari i deciciren enviar el bou a un mestre del Yin-Yang. Quan el primer ministre (344), pare de l’intendent, ho sentí digué : - Un bou no té discerniment. Com té potes no hi ha lloc on no pugui pujar-s’hi. No és assenyat privar un oficial amb pocs recursos del pobre bou per a anar a son servei. Féu tornar el bou a son amo i canvià l’estora on l’animal s’hi havia ajagut. Arran d’açò no hi hagué cap desgràcia. Es diu que si es veu un portent i no se’n fa cas, el portent deixa d’ésser-ho. - - - - - - - - - 343 – (344 – 01) Tokudaiji no Ôki Otodo (徳大寺の太政大臣) era Fujiwara no Kintaka (藤原公孝,1253-1305). 344 – (344 – 12) Tokudaiji Sanemoto (徳大寺 実基) era Fujiwara no Sanemoto (藤原実基, 1201-1273). - - - o0o

徒然草 - 205 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -205- - - -

比叡山に、大師勸請（くゎんじゃう）の起請文〔慈惠大師の書かれた神佛の靈を迎へ請じての誓文〕といふ事は、慈惠（じゑ）僧正〔良源、近江淺井の人、後天台座主となる。〕書きはじめ給ひけるなり。起請文といふ事、法曹にはその沙汰なし。古の聖代、すべて起請文につきて行はるゝ政はなきを、近代このこと流布したるなり。また法令には、水火に穢れをたてず、入物（いれもの）にはけがれあるべし。 - - - Fer juraments escrits en nom del Gran Mestre (341) a la muntanya de Hiei començà amb l’abat Jie (342). Els juraments escrits no són tinguts en consideració pels versats en lleis. En l’època dels savis, generalment, no es governava amb juraments escrits. A més, les lleis no contemplen les impureses de l’aigua o del foc. La impuresa en el receptacle. - - - - - - - - - 341 – (343 – 02) Era el Gran Mestre Saichô (最澄 , ¿-?), fundador del monestir de la muntanya de Hiei. 342 – (343 – 03) Jie Sôjô (慈惠僧正, 912-985). - - - o0o

徒然草 - 204 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -204- - - -

犯人を笞（しもと）にて打つ時は、拷器（がうき）によせて結ひつくるなり。拷器のやうも、よする作法も今はわきまへ知れる人なしとぞ。 - - - Abans quan un criminal era fuetejat se’l fermava a un pilar de tortura. Avui ningú no sap com era el pilar de tortura ni com s’acomplia. - - - o0o

徒然草 - 203 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -203- - - -

敕勘（ちょくかん）の所に靫（ゆぎ）〔矢を入れる器〕かくる作法、今は絶えて知れる人なし。主上の御惱（ごなう）、大かた世の中のさわがしき時は、五條の天神〔京都五條南、西洞院の西、少彦名神〕に靫をかけらる。鞍馬に靫の明神といふも、靫かけられたりける神なり。看督長（かどのをさ）〔檢非違使廳附屬の官〕の負ひたる靫を、その家にかけられぬれば、人出で入らず。この事絶えて後、今の世には、封をつくることになりにけり。 - - - No hi ha ningú avui que sàpiga la manera de penjar un buirac a la porta de la casa d’una persona que hagi estat blasmada per ordre imperial. Hi hagué un temps en què es penjava un buirac al santuari de Tenjin a Gôjô quan l’emperador era malalt o quan s’estenia una epidèmia arreu. També hi ha una deïtat a Kurama dita “el déu del buirac” a qui se li penjaven buiracs. Si un inspector de policia portava un buirac i el penjava a la porta d’una casa ningú no hi podia entrar ni sortir. Avui, des que aquest costum s’acabà, es precinta la casa. - - - o0o

徒然草 - 202 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -202- - - -

十月をかみなづき〔雷無月とか神嘗月とか諸説がある。〕といひて、神事に憚るべき由は、記したるものなし。本文（ほんもん）も見えず。たゞし、當月諸社の祭なきゆゑに、この名あるか。この月萬の神たち、太神宮へ集り給ふなどいふ説あれども、その本説なし。さる事ならば、伊勢には殊に祭月とすべきに、その例もなし。十月、諸社の行幸（ぎゃうかう）、その例も多し。但し多くは不吉の例なり。 - - - No hi ha res escrit que confirmi la creença de què durant la desena lluna dita “la lluna sens déus” (340) no s’hagen de celebrar serveis religiosos. No hi ha cap referència històrica. Potser aquest nom li ve del fet de què en aquesta lluna no hi ha festivals que es celebrin en els diversos santuaris? Es creu que en aquesta lluna la munió de déus s’aplegava al gran santuari d’Ise, emperò, no hi ha cap crònica que ho confirmi. Si fos això, seria una festivitat especial a Ise, mes tampoc no hi documentació. Durant la desena lluna hi ha molts exemples de visites imperials als santuaris, emperò, moltes són en ocasions d’oracles negatius. - - - - - - - - - 340 – ( 339b – 01) Kaminazuki (神無月) significa literalment : el mes sense déus. És la desena lluna de l’antic calendari japonès. Era quan els déus anaven a Izumo (出雲), el lloc dels ancestres. També té el significat de “mes del tast dels déus”, és a dir, quan els déus tastaven les ofrenes de l’arròs collit durant la novena lluna. o0o

徒然草 - 201 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -201- - - -

退凡下乘〔凡人の出入を禁じ、貴人も車馬から下る、標札の代りに三つの卒塔婆〕の卒塔婆、外なるは下乘、内なるは退凡なり。 - - - Hi havia dues stupes a la muntanya. La de dalt era la “Taibon” i la de baix la “Gejô” (339). - - - - - - - - - 339 – (339a – 01) Taibon (退凡) i Gejô (下乘) eren dos “stupes” en la muntanya de Ryôshusen a l’Índia. Allà hi havia les ruïnes del lloc on Buda va predicar. Taibon vol dir “apartar-se de la gentada” i Gejô “baixar d’un carruatge”, referint-se al fet de què a partir d’allà s’havia d’anar a peu fins al cim on hi havia la Taibon. - - - o0o

徒然草 - 200 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -200- - - -

呉竹は葉ほそく、河竹は葉ひろし。御溝（みかは）にちかきは河竹、仁壽殿（じじうでん）〔清凉殿東〕の方に寄りて植ゑられたるは呉竹なり。 - - - El bambú “kure” (337) és de fulla estreta i el bambú de riu (338) de fulla ampla. A palau el bambú de riu és plantat prop dels escorrancs i el bambú “kure” al costat del saló Jijô. - - - - - - - - - 337 – (338 – 01) Kuretake (呉竹) : bambú negre (Phyllostachys nigra). 338 – (338 – 02) Kawatake (河竹): bambú de riu, bambú flexible (Pleioblastus simonia). - - - o0o

徒然草 - 199 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -199-

横川（よがは）〔叡山横川谷〕の行宣法印が申しはべりしは、「唐土は呂の國なり、律の音（こゑ）なし。和國は單律の國にて呂の音なし。」と申しき。 - - - L’abat Gyôsen (334) de Yokawa (335) explicà : - Xina és el país del mode “ryo”, no del mode “ritsu” (336). El nostre és país del “ritsu”, no pas del “ryo”. - - - - - - 334 – (337 – 01) Gyôsen Hôin (行宣法印). No hi ha dades biogràfiques. 335 – (337 – 02) Yogawa (横川) era una de les tres pagodes de la muntanya de Hiei (比叡山). 336 – (337 – 03) Ryo (呂) i Hitsu (律): modes musicals originaris de la Xina. - - - o0o

徒然草 - 198 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -198- - - - - - - - - -

揚名介（やうめいのすけ）〔名目ありて職掌俸給なき介〕に限らず、揚名目（さくゎん）〔國司中第四級目の役〕といふものあり。政事要畧〔古來の法制を編纂したる書、一條帝の時惟宗允亮（＊まさすけ）編〕にあり。 - - - No hi ha només oficials assistents honoraris (332) sinó també oficials honoraris de quart rang. Així consta en el Seiji Yôryaku (333). - - - 332 – (336 – 01) Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 04, Yûgao (夕顔). 333 – (336 – 03) Seiji yôryaku (政事要略), obra en 130 volums sobre temes institucionals i legals compilada per Koremune no Tadasuke (惟宗允亮, ¿-?) entre els anys 1002–1008. De fet, actualment només hi ha 26 volums. - - - o0o

徒然草 - 197 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - - - - -197- - - -

諸寺の僧のみにもあらず、定額（ぢゃうがく）の女嬬〔一定の人數の下級の女官〕といふこと、延喜式〔延喜年間に出來し年中行事典禮の書、藤原時平、忠平の編著〕に見えたり。すべて數さだまりたる公人（くにん）の通號にこそ。 - - - L’expressió “nombre determinat” no és només d’aplicació pels monjos de diversos temple. A l’Engishiki (331) ho trobem aplicat a les donzelles d’honor de la cort. Mots que de segur designaven un nombre fix de càrrecs oficials. - - - - - - - - - 331 – (335 – 03) Engishiki (延喜式). Llibre sobre lleis I customs. La seva redacció es va acabar l’any 927. L’obra va ser encarregada per l’emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). - - - o0o

徒然草 - 196 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -196- - - -

東大寺の神輿（しんよ）〔奈良東大寺の鎭守である手向山八幡宮の神輿〕、東寺の若宮〔東寺の鎭守たる男山八幡宮に本宮と若宮とがある、若宮は仁徳帝をまつる〕より歸座〔男山から手向山へ歸る事〕のとき、源氏の公卿參られけるに、この殿〔前出の久我通基〕大將（たいしゃう）にて、先を追はれけるを、土御門相國〔定實〕、「社頭にて警蹕（けいひつ）〔先を追ふ事〕いかゞはべるべからむ。」と申されければ、「隨身のふるまひは、兵仗の家が知る事に候。」とばかり答へ給ひけり。さて後に仰せられけるは、「この相國、北山抄〔藤原公任の著書。一條帝以後の典禮を書いてある〕を見て、西宮（せいきう）〔源高明著の西宮記〕の説をこそ知られざりけれ。眷属の惡鬼（あくき）惡神を恐るゝゆゑに、神社にて殊に先を追ふべき理あり。」とぞ仰せられける。- - - Quan el palanquí del temple de Tôdaiji se’n tornava des del santuari de Wakamiya els nobles del clan Minamoto l’acompanyaven. El gran ministre de Koga (327), que llavors era general, anava al capdavant fent enretirar la gent. El primer ministre de Tsuchimikado (328) preguntà : - Heu de fer enretirar la gent del davant d’un santuari? El gran ministre només digué : - Com a militar és mon afer saber com es comporten els guardes. Tanmateix, el gran ministre digué més tard : - El primer ministre ha llegit el Hokuzanshô (329), mes no coneix el criteri del Seikyû (330). El motiu és la por als dimonis malignes i esperits familiars de les deïtats que són allà, i per açò s’ha de deixar el camí lliure de destorb. - - - - - - - - - 327 – (333 – 04) Vegeu la nota anterior, no. 326. 328 – (333 – 06) Minamoto no Sadazane (源定実, 1241-1306). 329 – (333 – 09) Hokuzanshô (北山抄). Llibre sobre els cerimonials de la cort compilat per Fujiwara no Kintô (藤原公任, 966-1041). 330 – (333 – 10) Seikyûki , o Saikyûki, (西宮記), l’obra bàsica dels cerimonials de la cort de principis del període Heian (平安時代, 794-1185). Autor : Minamoto no Takaakira (源高明, 914-982). - - - o0o

徒然草 - 195 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -195- - - -

ある人、久我畷（こがなはて）〔京都の南、鳥羽の西、桂川の西岸から山崎へ至る眞直ぐな道〕を通りけるに、小袖〔下著〕に大口〔大口袴、束帶の時表袴の下に著る裾の口の大きくあいてる（＊ママ）袴〕きたる人、木造（きづくり）の地藏を田の中の水におしひたして、ねんごろに洗ひけり。心得がたく見るほどに、狩衣の男二人三人出で來て、「こゝにおはしましけり。」とて、この人を具して往にけり。久我内大臣殿〔通基、通忠の子〕にてぞおはしける。尋常（よのつね）におはしましける時は〔平常あたりまへの時は。即ち今精神に發作的異常のある事をほのめかしてある〕、神妙（しんべう）にやんごとなき人にておはしけり。- - - Un home que anava pel camí ral de Koga veié una persona vestida amb un “kosode” i un “ôguchi” (324) que ficava una imatge de fusta de Jizô (325) a l’aigua d’un arrossar. S’ho mirava tot desconcertat quan arribaren dos o tres servidors i digueren : - Heu-lo ací. L’agafaren i se l’emportaren. Es tractava del gran ministre de Koga (326). Quan era en son estat normal normal era imposant de debò. - - - - - - - - - 324 – (332 – 02) Kosode (小袖), com el nom indica, era una roba de màniga curta que anava sobre un vestit de màniga llarga. Ôguchi és una abreviatura d’ “ôguchi no hakama”(大口袴), la faldilla ample de dos camals característica de la noblesa d’aquell temps. 325 – (332 – 03) Jizô (地藏) : deïtat budista protectora dels infants. Es representa sota la forma d’un bonze. 326 - (332 – 07) Era Minamoto no Michimoto (源通基, 1240-1308). - - - o0o

徒然草 - 194 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -194- - - -

達人〔道理に通達する人、賢達の人〕の人を見る眼（まなこ）は、少しも誤る處あるべからず。たとへば、ある人の、世に虚言を構へ出して、人をはかることあらむに、素直に眞と思ひて、いふ儘にはからるゝ人あり。あまりに深く信をおこして、なほ煩はしく虚言を心得添ふる人あり。また何としも思はで、心をつけぬ人あり。又いさゝかおぼつかなく覺えて、たのむにもあらずたのまずもあらで、案じ居たる人あり。又まことしくは覺えねども、人のいふことなれば、さもあらむとて止みぬる人もあり。又さま＼〃／に推し心得たるよしして、かしこげに打ちうなづき、ほゝゑみて居たれど、つや＼／知らぬ人あり。また推し出して、あはれさるめりと思ひながら、なほ誤りもこそあれと怪しむ人あり。又異なるやうも無かりけりと、手を打ちて笑ふ人あり。また心得たれども、知れりともいはず、おぼつかなからぬは、とかくの事なく、知らぬ人と同じ樣（やう）にて過ぐる人あり。またこの虚言の本意（ほんい）を、初めより心得て、すこしも欺かず、構へいだしたる人とおなじ心になりて、力をあはする人あり。愚者の中のたはぶれだに、知りたる人の前にては、このさま＼〃／の得たる所〔特質〕、詞にても顔にても、かくれなく知られぬべし。ましてあきらかならむ人の、惑へるわれらを見むこと、掌（たなごゝろ）の上のものを見むがごとし。たゞしかやうのおしはかりにて、佛法までをなずらへ言ふべきにはあらず。 - - - Un expert amb capacitat d’observació no s’equivocarà gens. Per exemple, quan algú s’inventa falsedats i les difon per a ensarronar, hi haurà gent que creurà manyac que són veres, enganyats pels mots. Uns en seran plenament convençuts i n’afegiran d’altres per a més confusió. Altres no s’ho creuaran i no en faran atenció. N’hi haurà que en tindran dubtes, s’ho creuran o no s’ho creuran i s’ho repensaran. Altres, tot i que ho trobin inversemblant, mes com la gent ho diu, ho deixaran estar. Altra gent farà diverses suposicions, farà cara de saber-ne la certesa, tot seran somriures, emperò, no han entès res de res. Altres faran llurs suposicions i pensaran “Segur que ha passat açò”, mes dubtaran si per cas són errats. Altres picaran de mans i riuran perquè açò no té res d’especial. Altres també seran certs de la falsedat, emperò, no diran de quina manera saben una cosa o l’altra i faran com si ho ignoressin. Altres sabran des d’un bon començament el fonament de la falsedat, no la desestimaran gens ni mica, seran d’acord amb qui ho difongué i s’hi aliaran. Aquell que reconeix les falsedats entre els estúpids ho esbrinarà amb claredat en llurs mots i expressions. L’home assenyat ho esbrinarà molt més que no pas nosaltres, gent confusa, és com si veiés quelcom en el palmell de la mà. Emperò, no hauríem d’aplicar aquest sistema de deducció quan es tracta dels mitjans de difusió del budisme (323). - - - - - - - - - 323 – (330 – 17) Es refereix a les múltiples formes de predicació per a difondre la religió on hi ha elements que tot i que no siguin veritables no són mentides. - - - o0o