徒然草 - 48 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -48- - - -

光親卿〔權中納言藤原光親、光雅の子〕、院〔後鳥羽上皇〕の最勝講奉行〔最勝講は前出、最勝講の事務をとり行ふ人〕してさぶらひけるを、御前へ召されて、供御〔天皇などの御膳部〕をいだされて食はせられけり。もの食ひ散らしたる衝重（ついがさね）〔白木づくりの三方〕を、御簾の中へさし入れてまかり出でにけり。女房、「あな汚な。誰に取れとてか。」など申しあはれければ、「有職のふるまひ〔かゝる時には公事が多忙なので、有職の心得ある者が臨機の處置をとつたのである。〕、やんごとなき事なり。」とかへす＼〃／感ぜさせ給ひけるとぞ。 - - - Quan el ministre d’estat (102) Mitsuchika era censor de les lectures del sutra de la Llum Daurada (103) al palau de l’emperador retirat (104), fou convocat a la presència de sa majestat que li oferí menjada de son plat i que fes l’àpat amb ell. Mitsuchika picà una mica dels plats, els posà rere la cortina imperial i es retirà. - - - Les dames de companyia digueren entre elles : - - - - Que brut! Qui pensa que ho netejarà açò? - - - Emperò, l’emperador retirat digué : - - - - El comportament d’un entès. Extraordinari! - - - I, impressionat, ho repetí manta vegades. - - - - - - - - - 102 – (88 – 01) El ministre d’estat Mitsuchika (光親卿). Era Fujiwara no Mitsuchika (藤原光親, 1176-1221). - - - 103 - (88 – 03) Sutra de l’Excelsa Llum Daurada, “Konkômyôkyô” , amb el nom complet de “Konkômyôkyô Saishôôkyô sutra” (金光明経最勝王経). Aquest text en aquella època era el més representatiu del budisme i se’n feien lectures a palau durant la cinquena lluna de cada any al Seiryôden (清凉殿), residència habitual de l’emperador en aquell temps. - - - 104 – (88 – 02) Era l’exemperador Gotoba ( 後鳥羽天皇, 1180-1239). - - - o0o

徒然草 - 47 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -47- - - -

ある人清水へまゐりけるに、老いたる尼の行きつれたりけるが、道すがら、「嚔（くさめ）嚔」といひもて行きたれば、「尼御前（ごぜ）何事をかくは宣ふぞ。」と問ひけれども、答へもせず、猶いひ止まざりけるを、度々とはれて、うち腹だちて、「やゝ、嚔（はな）ひたる〔くさめする〕時、かく呪（まじな）はねば死ぬるなりと申せば、養ひ君の、比叡の山に兒にておはしますが、たゞ今もや嚔ひ給はむと思へば、かく申すぞかし。」といひけり。あり難き志なりけむかし。 - - - A un home que anava de camí a Kiyomizu se li ajuntà una anciana monja que repetia tota l’estona “Kusame, Kusame” (101). - - - - Germana, per què dieu açò? - - - Li preguntà l’home, emperò, ella no li contestà. Li ho tornà a preguntar unes quantes vegades fins que ella s’enutjà. - - - - Ja n’hi ha prou! Si no es diu aquest encanteri quan algú esternuda es morirà! El jove que vaig criar és acòlit del monestir de la muntanya de Hiei i, imagineu, si ara mateix fos esternudant.... Per açò ho dic! - - - Certament una raó admirable! - - - - - - - - - 101 – (86 – 03) Kusame (嚔), en japonès modern és “kushami”. De fet, significa “estornut”, però en el context s’utilitza en el sentit de prevenció. - - - o0o

徒然草 - 46 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -46- - - -

柳原〔今京都上京區柳原〕の邊（ほとり）に、強盜（がうだう）（＊原文「がうたう」）法印〔僧位の一、法印、法眼、法橋。〕と號する僧ありけり。度々強盜にあひたる故に、この名をつけにけるとぞ。 - - - Al costat de Yanagihara visqué un religiós que fou conegut com “el bisbe robat” (100). L’havien robat tantes vegades que li donaren aquest nom. - - - - - - - - - 100 – (86 – 02) Hônin (法印) era el rang més alt dintre de la jerarquia budista. - - - o0o

徒然草 - 45 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -45- - - -

公世の二位の兄〔從二位侍從藤原公世の兄〕に、良覺僧正と聞えしは極めて腹惡しき〔怒りつぽい〕人なりけり。坊の傍に大きなる榎ありければ、人、「榎の僧正」とぞいひける。この名然るべからずとて、かの木を切られにけり。その根のありければ、「切杭（きりくひ）の僧正」といひけり。愈腹立ちて、切杭を掘りすてたりければ、その跡大きなる堀にてありければ、「堀池（ほりいけ）の僧正」とぞいひける。 - - - Kin’yo (99), oficial de segon rang, tenia un germà gran dit l’abat Kyôgaku i que tenia molt mal caràcter. - - - Prop de son abadia hi havia un gran lledoner i per açò la gent li deia “l’abat lledoner”. Ell ho trobà malestant i féu tallar l’arbre. Hi restà la soca i la gent li digué “l’abat soca”. Enfurismat, la fèu arrencar, emperò, hi deixà un bon clot, i des d’aleshores se li digué “l’abat clot”. - - - - - - - - - 99 – (85 – 01) Era Fujiwara no Kin’yo (藤原公世, ?-1301). - - - o0o

徒然草 - 44 - - - Tsurezuregusa- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -44- - - -

怪しの竹の編戸の内より、いと若き男の、月影に色合定かならねど、つやゝかなる狩衣〔通常服、もとは狩に用ゐた。〕に濃き指貫〔裾の所を紐で括るやうになつて居る袴の一種。〕、いとゆゑづきたるさま〔由緒ありげな樣子〕にて、さゝやかなる童一人を具して、遙かなる田の中の細道を、稻葉の露にそぼち（＊原文・頭注「そほぢ」）つゝ〔ぬれながら〕分け行くほど、笛をえならず吹きすさびたる、あはれと聞き知るべき人もあらじと思ふに、行かむかた知らまほしくて、見送りつゝ行けば、笛を吹きやみて、山の際に總門〔第一の門、正門〕のあるうちに入りぬ。榻〔車の轅を置く臺〕にたてたる車の見ゆるも、都よりは目とまる心地して、下人に問へば、「しか＼〃／の宮のおはします頃にて、御佛事などさぶらふにや。」といふ。御堂の方に法師ども參りたり。夜寒の風にさそはれくる空薫物〔何處ともなく匂ふやうに焚いた香〕の匂ひも、身にしむ心地す。寢殿より御堂の廊にかよふ女房の、追風用意〔自分の通つたあとの風が匂ふ樣にした用意〕など、人目なき山里ともいはず心づかひしたり。心のまゝにしげれる秋の野らは、おきあまる露にうづもれて、蟲の音かごとがましく〔怨み言を云つて居るやうだ〕、遣水の音のどやかなり。都の空よりは、雲のゆききも早き心地して、月の晴れ曇ること定めがたし。 - - - Per una rústega porta de bambús entrellaçats sortí a la incerta llum de la lluna un jove que portava un vestit de seda i uns pantalons de color porpra intens, tot ell distingit, acompanyat per un nen petit. Passà per un caminoi entre els arrossars que s’entenien en la distància mentre tot amarat de la rosada de les plantes anava tocant la flauta de manera extraordinària. Volia saber a on anava, pensant que allà no hi havia ningú que apreciés sa mestria, i el seguí. El jove deixà de tocar i entrà en una mansió per una gran portalada al peu de la muntanya. - - - Em fixí en un carruatge les quals vares descansaven en un pedestal, donava la sensació de destacar més allà que no pas a la capital. I preguntí a un servent que em digué : - - - - Un tal príncep és ací per un servei budista. - - - Uns monjos anaven a una capella. El fred vent de la vesprada escampava el penetrant olor de l’encens de l’interior. Dames de companyia passaven pel corredor que menava de la casa a la capella deixant el flaire de llurs vestits. Era sorprenent tanta cura en un llogaret de muntanya on ningú no els veuria. Les plantes que hi creixien a llur voler, com un camp de tardor (97), eren colgades de rosada. Els crits dels insectes tenien un toc de plany. El barbull de l’aigua que corria pel jardí era encalmat. Semblava que els núvols passaven més de pressa allà que a la capital, i la lluna, indecisa, sortia i desapareixia rere els núvols (98). - - - - - - - - - 97 – (83 – 19) Referència al poema no. 248, llibre 04, del Kokinwakashû (古今和歌集) : 里はあれて人はふりにし宿なれや庭もまがきも秋の野らなる. - - - Autor : Sôjô Henjô (遍昭 / 遍照, 816-890). Era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞). - - - 98 – (83 – 22) Referència al poema no. 598, llibre 06, del Shinkokinwakashû (新古今和歌集): はれくもるかげをみやこにさきだてゝしぐるとつぐる山のはの月. - - - o0o

徒然草 - 43 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -43- - - -

春の暮つかた、のどやかに艷なる空に、賤しからぬ家の、奧深く木立ものふりて、庭に散りしをれたる花見過しがたきを、さし入りて見れば、南面の格子を皆下して、さびしげなるに、東にむきて妻戸のよきほどに開（あ）きたる、御簾のやぶれより見れば、かたち清げなる男（をのこ）の、年二十ばかりにて、うちとけたれど、心にくくのどやかなる樣して、机の上に書をくりひろげて見居たり。いかなる人なりけむ、たづね聞かまほし。 - - - Cap a finals de primavera, amb un cel encalmat i lluent, passí per una casa que no semblava gens humil, amb arbres anyencs al fons del jardí on no s’hi podia passar sens mirar l’escampadissa de flors, i hi entrí. Les ove atraient d’uns vint anys que mirava un llibre obert persianes del costat sud eren abaixades i no semblava haver-hi ningú. Cap a l’est hi havia una porta lateral prou oberta, i mirant per un estrip de les persianes viu un j davant d’ell, sobre la taula. - - - Qui seria? M’hauria agradat preguntar qui era. - - - o0o

徒然草 - 42 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -42- - - -

唐橋の中將〔源雅清。參議中將〕といふ人の子に、行雅僧都〔僧官の名稱、僧正、僧都、律師。〕とて、教相〔真言宗で理論的學の（＊問か）を教相と云ふ。〕の人の師する僧ありけり。氣（け）のあがる〔のぼせる〕病ありて、年のやう＼／たくる〔年がだん＼／ふける〕ほどに、鼻の中ふたがりて、息も出でがたかりければ、さま＼〃／につくろひけれど、煩はしくなりて、目眉額なども腫れまどひて、うち覆ひければ、物も見えず、二の舞の面〔安摩舞の次の舞に赤く恐ろしき面をかぶる、その面を云ふ。〕の樣に見えけるが、たゞ恐ろしく鬼の顔になりて、目は頂の方につき、額の程鼻になりなどして、後は、坊の内の人にも見えず籠り居て、年久しくありて、猶煩はしくなりて死ににけり。かゝる病もある事にこそありけれ。 - - - L’abat Gyôga (94), fill del comandant Karahashi (95), era preceptor d’estudis religiosos. Patia d’esvaniments, i de mica en mica, amb els anys, se li tapava el nas i li costava molt respirar. Provà diferents tractaments, emperò, empitjorà. Els ulls, les parpelles i el front se l’inflaren tant que no podia veure-hi. Sa cara semblava una màscara “niomai” (96) que feia feredat com si fos un dimoni. Els ulls li pujaren dalt del cap, tenia el nas al front. - - - Després d’açò, es reclogué i no es deixà veure més davant dels altres monjos. I així durant molts anys. Son estat empitjorà i morí. - - - Hi ha també malalties com aquesta. - - - - - - - - - 94 – (80 - 02) No hi ha dades d’ell. - - - 95 – (80 – 01) Era Minamoto no Masakiyo (源雅清,1182 – 1230). - - - 96 – (80 – 08) Niomai (二の舞). Dues màscares utilitzades en les dances Bugaku (舞楽), dances clàssiques japoneses de la cort imperial. Una d’elles té el front exageradament inflat que gairebé cobreix els ulls. - - - o0o