NTCJ 46
富士太鼓
Fujidaiko
El tambor de Fuji
Autor : Desconegut
Argument : Un interpret de tambor, Fuji (富士), marxa a la capital per participar en un aplec de tambors a la cort. Allà hi ha un altre interpret de tambor, Asama (浅間) que fins aleshores ha estat considerat el millor de tots. Es comenta que Fuji és superior a ell i una nit Asama, encegat per l'enveja , va a l'hostal on s'està Fuji i el mata. Ningú no sap si Fuji tenia parents però algú diu que hi havia d'haver algun familiar perquè havia deixat una caputxa i un vestit per enviar al seu poble com a record. Apareixen la dona i la filla del malaurat Fuji. La dona explica que ha tingut un son de mal averany respecte al seu marit i decideix anar a la capital a veure'l. La dona i la filla arriben però com no saben on s'hostatjava Fuji van a palau a preguntar. Allà li diuen que Fuji ha estat assassinat i els hi donen els regals que havia deixat per enviar a casa. La dona es plany de la veracitat del somni i les dues ploren la mort de Fuji. El dolor fa embogir la dona que culpa el tambor de la seva desgràcia i insta a la filla que el colpegi amb totes les seves forces perquè ell, el tambor, és el seu enemic. Poc després l'esperit del difunt Fuji posseeix la dona que enfollida balla amb el vestit del difunt. Al final, però, la raó torna a la dona i amb la filla tornen cap a casa.
Referències :
“Tsurezuregusa”, capítol 220 (徒然草,二百二十).
“Gosenwakashû” (後撰和歌集).
“Mumyôshô” (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216), escrita cap a l'any 1210.
“Kokinshû” (古今集), poema no. 705 :
藤原敏行朝臣の、なりひらの朝臣の家なりける女を あひしりてふみつかはせりけることばに、いままうでく、あめのふりけるをなむ見わづ らひ侍るといへりけるをききて、かの女にかはりてよめりける
Fujiwara no Toshiyuki tenia relacions amb una dona que vivia a la residència d'Ariwara no Narihira. Una vegada en Toshiyuki li va enviar una carta dient que degut a la pluja tenia problemes per anar a casa seva. Al saber-ho Narihira va compondre aquest poema en lloc de la dona.
かずかずにおもひおもはずとひがたみ身をしる雨はふりぞまされる
No goso preguntar-t'ho si m'estimes molt o no. La pluja sap com em sento i encara plou més.........
Nota : Poema que també surt a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 107.
Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880). Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis “Poetes Immortals” (三十六歌仙).
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.
“Heike Monogatari” (平家物語), llibre X : La Dama Senju (千手前).
o0o
2 d’octubre del 2010
25 de setembre del 2010
KOKINSHÛ (古今集) -99-
冬の哥とてよめる
Compost com un poema d'hivern.
山里は冬ぞさびしさまさりける人めも草もかれぬと思へば
やまざとはーふゆぞさびしさーまさりけるーひとめもくさもーかれぬとおもえば
A l'hivern, en el llogaret de la muntanya, m'aclapara la solitud, i sento que el brogit de la gent i l'herba s'han marcit.
Poema no. 315
Autor : Minamoto Muneyuki no Ason (源源宗于の朝臣, ?-983)
Poques coses sabem de la seva vida. Té una antologia personal : Muneyuki Shû (宗于集).
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)
KOKINSHÛ (古今集) -98-
竜田河錦おりかく神な月しぐれの雨をたてぬきにして
たつたがわーにしきおりかくーかみなずきーしぐれのあめをーたてぬきにして
El riu Tatsuta teixeix el seu brocat a l'inici de l'hivern i la pluja fina en fa la trama i l'ordit.
(神な月 és “el mes en que les divinitats s'absenten” per retrobar-se a Izumo, i representa el primer mes del calendari lunar, és a dir, el primer mes d'hivern).
Poema no. 314
Autor : Anònim.
o0o
KOKINSHÛ (古今集) -97-
秋のはつる心をたつた河に思ひやりてよめる
Compost tot pensant en el riu Tatsuta al final de la tardor.
年ごとにもみぢばながす竜田河みなとや秋のとまりなるらむ
としごとにーもみじばながすーたつたがわーみなとやあきのーとまりなるらむ
any rere any suren les fulles rogenques sobre el Tatsuta, a la seva embocadura s'hi ferma la tardor.
Poema no. 311
Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)
o0o
KOKINSHÛ (古今集) -96-
寛平御時ふるきうたたてまつれとおほせられけれ ば、たつた河もみぢばながるといふ哥をかきて、そのおなじ心をよめりける
A l'època Kanpyô, seguint l'ordre imperial de presentar poesia antiga, l'autor transcriu el poema “Les fulles rogenques suren pel riu Tatsuta”, i amb el mateix sentiment compon aquests versos.
み山よりおちくる水の色見てぞ秋は限と思ひしりぬる
みやまよりーおちくるみずのーいろみてぞーあきはかぎりとーおもいしりぬる
Tot veient el color de l'aigua que flueix del cor de la muntanya entenc que la tardor és a la seva fi.
Poema no. 310
Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ?-¿)
Va viure cap a l'any 900 però no hi ha dades sobre la seva vida.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)
o0o
18 de setembre del 2010
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 50 -
五十段
昔、おとこ有けり。恨むる人を恨みて、
鳥の子を十づゝ十は重ぬとも思はぬ人をおもふものかは
といへりければ、
朝露は消えのこりてもありぬべし誰かこの世を頼みはつべき
又、おとこ、
吹風に去年の桜は散らずともあな頼みがた人の心は
又、女、返し、
行く水に数かくよりもはかなきは思はぬ人を思ふなりけり
又、おとこ、
行く水と過ぐるよはひと散る花といづれ待ててふことを聞くらん
あだくらべかたみにしけるおとこ女の、忍びありきしけることなるべし。
Fou una vegada un home. Li desagradava algú que li tenia malvolença, i composà :
Encara que ella pogués apilar deu cops deu ous, podria jo estimar a qui no m'estima? (1) (2)
La dona contestà :
Encara que en resti de la rosada del matí, qui podria creure en aquesta relació? (3)
I l'home :
Tot i que el vent de la tardor encara no ha escampat les flors del cirerer, què difícil és creure en el cor dels humans! (4)
La dona contestà :
Més efímer que traçar números sobre l'aigua és estimar a qui no estima. (5)
I l'home :
Aigua que s'escola, anys que passen, flor caiguda, qui escoltarà “Espera!”
L'home i la dona competien en infidelitats, i sortien d'amagat de la gent.
- - - - - -
(1) Poema de Ki no Motonori (紀友則, 850?-904?). KKRJ 2170.
(2) 鳥の子 (tori no ko) : “poll”. Aquí significa : ou.
(3) Poema anònim. Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集) no. 1234.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokukokinwakashû (続古今和歌集) no. 1293.
(5) Poema anònim. KKS 522.
o0o